...I m’he marejat. No ha estat una analítica gens normal i això ha provocat que el meu nerviosisme i la fluixera hagin pogut amb mi.
A les vuit del matí, sense esmorzar a DKV de Meridiana . Només arribar m’han donat un número; el 25 i m’he assegut en una sala d’espera. He obert el mòbil i, després de revisar totes les meves xarxes i el washap, m’he posat a jugar a JEWELS ARCADE (vaig pel nivell 72)
De seguida una atenta infermera ha començat a cridar per ordre de llista.
ROBERTO MARTÍNEZ . Ha entrat per una porta i jo he seguit amb el meu joc.
AAAAAAAAAAAAAAH!, NOOOOOOO, VAMPIRES, A MI NO! Tots els que esperàvem ens hem mirat i hem compartit l’espant, la preocupació i una exasperant incògnita. Què li estaven fent? Què coi passava allà dins?
Marxo? Marxo. Marxo? Vinga, Noè, no siguis tonta.
Els crits seguien cada cop més forts. AAAAAAAAAAAAAAAAAh! DEIXEU-ME!
Corrents, estrenyent amb una mà el walki i el manyoc de claus, ha entrat el de seguretat. Instants després hem sentit PALANTE COMO LOS DE ALICANTE! I de seguida han sortit tots dos per l’estreta porta.
Tots hem mirat el Roberto i, ell, que anava davant del segurata ens fitava amb ulls entabanats i amb el cap feia el gest de negació, talment com un jugador expulsat en un camp de futbol (mai estan d’acord amb la decisió de l’arbitre, encara que hagin aixafat el cap d’un contrari)
Millor que marxis, Noè.
Maria Lapiedra; la número 2 s’ha aixecat i ha entrat. El 3, la 4, la 5, el 6,7,8,9,10 i així anaven desfilant fins al 15.
Amancio Hernández
Instants després d'entrar ha començat a cridar com un posés en un nivell d'escàndol semblant al de Roberto. NOOOOOOOOOOOO! PER QUÈ VOLEU LA MEVA SANG! NO EM PUNXIS! TREU-ME AQUESTA PUTA GOMA!
En un no res, de nou el de seguretat passadís amunt amb gest agressiu i enutjat anava dient “Como estamos hoy”
L’Amancio ha sortit renegant i agafat pel braç pel segurata amb cara de pal.
Després d’aquest segon cas, els jewels han passat a millor vida. He tancat el mòbil i m’he començat a posar realment nerviosa. He notat com em tremolava la cama dreta i, a sobre, m’ha sobrevingut un insistent tic a l’ull esquerre.
El pànic m’ha deixat una escletxa d’humor i per allà s’ha colat la cara de Louis de Funes fent ganyotes amb la cara.
16,17,18,19, 20 i la 21, era la Consol Valls. Aquesta estava pitjor que jo. Feia estona que ens creuàvem les mirades. Dir el seu nom, aixecar-se de la cadira i caure en rodó. Si em punxen no em treuen sang.
Infermeres, el 23 i personal d’administració s’hi han posat, de seguida, a reanimar-la.
L’agitació ràpida del ventall d’una senyora i les paraules tendres de l’administrativa han aconseguit despertar l’espantada Consol. Acompanyada per una infermera ha sortit de la sala i s’han instal.lat en la meva retina.
Més tremolors; ara també s’hi apuntava l’altre ull al joc dels tics. Només em faltava això. Sóc un sac de nervis i he d’entrar allà. Tuentifai
El 25. Moi
Tenia la cama esgotada de tant tremolar i en aixecar-me m’he adonat que tenia el peu de l’altra mig adormit. He trontollat i de poc que em foto de lloros.
Amb aquesta fila m’he assegut al buc, he posat el braç, m’han nuat la goma de color dels meus sostenidors i he notat que em quedava sense sang; que em marxava del cos per una aigüera invisible. Quan la infermera, al meu costat dret ha començat a jugar amb l’agulla i després de clavar-la
AI!
m’ha dit que tenia la sang molt espesa i que li costava extreure-me-la ja no he pogut més. Els fils tendres que suportaven la meva carcassa s’han tallat de cop i tota jo he esdevingut un usat drap de cuina.
Quan he despertat he sentit com l’home de seguretat li deia a una companya.
---Ja són quatre, avui. Però què passa?
Un infermer fent la broma deia que ahir havien fet Dràcula de Bram Stoker a la 2 , que a la Cuatro van fer House i a la 6 havia començat la nova temporada d’Anatomia de Grey
I jo el sentia riure i no em feia gràcia.
I seguia, estem envoltats de SANGREEEEEEEEE! Hahahahahahahaha
Què imbècil!
Amb l’ajuda de l’ATS m’he aixecat i, lentament he sortit de la sala.
--Estàs bé, reina?
--Sí, sí, gràcies
--Si de cas ara, abans que res menja fort i pren-te un suc.
--Així ho faré, gràcies.
Només sortir he anat a la cafeteria del davant i m’he pres un suc de taronja i un dònut de sucre.
Mentre me’l cruspia i m’anava sentint més persona, a la tele anunciaven que demà farien un nou capítol de Walking dead i es veia com un mort es barallava amb els tendrums del coll de la seva víctima. He notat de nou un buit a l’estómac i he deixat de mirar la tele.
La propera vegada que em punxin aniré acompanyada de ma mare o li ho diré a algun company, potser al Jaume.
Comentaris