cosesquenoespodentocar

  Totes aquestes històries que de seguida oblides o, fins i tot no recordes,  les conec jo i me les sé perquè les visualitzo, les escolto i les deso ordenades alfabèticament.   Te’n puc fer cinc cèntims d’algunes per veure si et sonen.      Amb la A d’Aleix. Divendres nit, l’esperes a La Pau , tot i que t’ha dit l’hora d’arribada en alguna que altra conversa, ara no et ve al cap i fas un càlcul de minut per parada des de La Trinitat. A tres quarts d’una deixarà els comandaments del vagó i et trobarà interessant repenjada a la barana de l’escala mecànica,  mentre un company de TMB ja prepara el cadenat per tancar la porta metàl.lica.  -Ei! Què fas aquí?  -M’ha fet ilu venir-te a trobar  i fer-te una sorpresa. -Com hi  has arribat? -Tu m’hi has portat. -Hi anaves a dins? Hi has pujat al Poblenou? -Sí. Ja sé que soc pesada però et queda molt bé aquest anorac granatós.   (Ben rar) Aquí es perd el fil  i ara és...

 Després d’una jornada excel.lent a la platja de la Marbella on he après una mica més a nedar, he vist uns peixos entre els meus peus i ja gairebé em surt del tot fer la morta sobre l’aigua, la mama ha dit que havíem d’entrar al Bonpreu de Llull perquè ens havíem quedat sense arròs, llet i que hi havia una tercera cosa però que no li sortia en aquell moment i que esperava que quan estiguéssim a dins ja li vindria. La mama sempre m’ho explica tot mentre caminem. Ara creuarem el carrer, ara girarem a la dreta, el semàfor és vermell, mira quina noia més alta que acaba de passar i llavors jo em giro, la busco i ja no la veig; compta no trepitgis la caca! Jo crec que això de la llista de necessitats ho fa per memoritzar, com si dissimulés una conversa però en realitat està fent repàs per no oblidar res. És com si deixés la ment amb el micròfon obert i es va sentint tot el que li bull allà dins.   Abans d’entrar, amb la mà a la porta s’atura i emocionada diu  HUMUS ! Em ...

No sabia si tenia formada del tot la facultat de sentir però tant li feia; ara mateix gaudia de l'aigua calenteta que l'acollia. També creia que experimentava el divertiment del gronxament, encara que no sabia si tenia aquesta capacitat, però tant li feia. I, acompanyant a aquests dos plaers sensorials, n'hi havia un tercer: la remor amorosa que venia de fora, encara que no sabia si podia valorar la tendresa, però tant li feia. Estava molt a gust mentre anava fent-se i això, ara per ara, era el que importava.

  Estava pensant i m’he trobat pensant en tu. Per molt que se’n parli, es comenti i qui més qui menys ho catalogui com un fet normal, fer una criatura no és pas un pas més en el quefer diari.   És un fet que s’escapa de l’enteniment per la línia de banda perquè si bé costa entendre que a partir de la matèria primera que ens ha proporcionat el planeta hem fet cotxes, bolígrafs, televisors, ordinadors, rentadores, fer volar estels i dessalinitzat l’aigua (estranyament poc s’ha fet en aquest camp), ben explicat ho entenem.   Ara bé, quan dues persones del perfil que sigui són capaces de crear vida,  a molts l’enteniment ens xoca contra un gran mur. Que ho faci la fauna o la flora es pot capir millor perquè no són ni tan primmirats ni cagadubtes com els humans. Ells van fent la seva i au, però a nosaltres, que pertanyem a aquesta  espècie que té la capacitat de raonar, se’ns  genera un munt de preguntes.   Qui ara estigui llegint això pot pe...

No s’hi està pas malament. Cada matí veig com surt el sol mentre em ve de gust enfonsar els peus dins la  sorra humida, simulant la Mia ,  que àgilment fa un forat i fica el musell al lloc més profund amb la voluntat de refredar-lo, excessivament escalfat després d’haver fet dos quilòmetres olorant.   Veig com desapareixen els turmells i amb la nova llum del sol el món marí es desentén de la nit i marca una línia de separació amb el cel. De ben segur que diu, cadascú a casa seva. Encara brilla algun estel però els llums de les barques de pesca ja han desaparegut i ara tan sols es veuen retallats a l’horitzó punts grisos que comencen a tenir proa i popa.    Maresme endins apareix el primer avió que es dirigeix a aterrar a l’aeroport del Prat . Cap al sud es perfila un veler que aprofita la suau brisa per a navegar per plaer, com jo mateixa. Tiro amunt, tiro avall i em desplaço dins aquesta mar de mare.   Busco entre les pedres petits diamants banyats p...