Després d’una jornada excel.lent a la platja de la Marbella on he après una mica més a nedar, he vist uns peixos entre els meus peus i ja gairebé em surt del tot fer la morta sobre l’aigua, la mama ha dit que havíem d’entrar al Bonpreu de Llull perquè ens havíem quedat sense arròs, llet i que hi havia una tercera cosa però que no li sortia en aquell moment i que esperava que quan estiguéssim a dins ja li vindria. La mama sempre m’ho explica tot mentre caminem. Ara creuarem el carrer, ara girarem a la dreta, el semàfor és vermell, mira quina noia més alta que acaba de passar i llavors jo em giro, la busco i ja no la veig; compta no trepitgis la caca! Jo crec que això de la llista de necessitats ho fa per memoritzar, com si dissimulés una conversa però en realitat està fent repàs per no oblidar res. És com si deixés la ment amb el micròfon obert i es va sentint tot el que li bull allà dins.
Abans d’entrar, amb la mà a la porta s’atura i emocionada diu
HUMUS! Em mira, la miro, no l’entenc i em diu, la tercera cosa, ja està, ho veus?, ja t’ho deia.
El supermercat el trobo molt fosc però no dic res. La mama té pressa, tibant-me de la mà recorrem els passadissos perquè, em comenta, han tornat a canviar de lloc la majoria dels productes i va remugant amb el micro obert, aquí haurien d’estar les sopes, en aquests prestatges on suposadament hauríem de trobar l’arròs ara hi han posat les xocolates, i ara on han posat els sucs? Bé, mica en mica anem trobant les coses, sort que ella té intuïció i ja sap el que es fa perquè jo tot ho veig ben fosc i no sé distingir el que hi ha a cada passadís, així que encara que volgués no la puc ajudar.
Esperem a que una màquina quedi lliure, passem els productes, la mama paga i desa les coses dins la seva motxilla fent lloc entre les tovalloles de platja i els meus manguitos desinflats. No ens ha abandonat la pressa però jo fa estona que m’he començat a preocupar així que un cop al carrer d’un dia assolellat i calorós de juliol m’aturo, miro la mama i li dic,
-Per què el super estava a les fosques?
Ella, no acaba d’entendre què li estic comentant i em diu ………….., va que tinc gana i després de dinar hem d’anar a casa de les iaies. No hi renuncio i li torno a formular la pregunta però ara un pèl enutjada.
PER QUÈ EL SUPER ESTAVA A LES FOSQUES? Ella em mira fixament i llavors noto com troba la resposta i me la diu.
-No serà perquè portes les ulleres de sol posades? Amb la mà lliure em toco la cara i ara ho entenc tot.
Les dues ens posem a riure una bona estona. M’alça del terra, m’abraça i em fa un petó. Jo la miro rient i li dic que té una filla ruca, ella ho nega i, em torna a abraçar, em diposita a terra i em diu,
-vinga, va, ………… que el més calent és a l’aigüera.
Comentaris