cosesquenoespodentocar

  Aprofitant que havien deixat a la cuina el pot amb la tapa oberta, va grimpar fins a la rosca de vidre i des d’allà va passar a l’exterior. Com tenia el cos llefiscós es va deixar relliscar  mentre veia com els altres cigrons amb la pressió alta  la miraven amb la mateixa  cara d’espant. Tots se semblaven però ella, no. Per això havia iniciat aquesta aventura, era la Cigru.  Sobre el silestone de la cuina, es va trobar pelades una patata i una pastanaga; més enllà un tetrabrik rebregat i buit que semblava observar-la amb un ull borni.  Bullia un caldo a l’olla, la tapa anava repicant i petites gotes començaven a fugir per l’escletxa per on sortia una gran fumera que era absorbida per una potent campana extractora posada al tres. Li va faltar un pel de conill per no  comptar-ho. perquè el contingut del pot estava a punt de ser-hi abocat.  Per art de màgia s’havia trobat amb dues facultats,  rodar i pensar, així que les va aprofitar per aboca...

  Els meus peus han desaparegut sota la neu. També em passava amb la sorra de la platja. La diferència  està en que no tinc la voluntat de submergir-los però la neu que no deixa de caure me’ls va cobrint fins a fer-los desaparèixer del tot. Jugo a treure’ls, salto,  però quan torno a trepitjar s’enfonsen de nou. Avui fa un dia tapat, grisós, d’aquells que estan fets per a estirar-se al sofà amb una manta i veure una peli nadalenca i fer llambregades cap a la finestra per veure com dansen els flocs, mentre es precipiten cap a terra.   No fa fred, potser és que vaig molt ben abrigada i mantinc l’escalforeta del meu cos. De tant en tant deixa de nevar i el paisatge resta com petrificat. Res es mou, tot és quietud i tens la sensació d’estar protegida. Així podem passar molta estona fins que  arriba una forta ventada que ho fa voleiar tot o torna a nevar i mires cap amunt, cap a l’infinit celest  intentant veure d’on neix la neu. Mai arribes a saber d’on br...

Doncs ja hi he arribat. Abans que tu però,  tranquil.la havíem quedat més tard. Mentre faig temps he decidit escriure’t perquè penso que serà més productiu que estar tota l’estona mirant vídeos de titktok o instagram. És rar oi? Ha,ha,ha  Li he dit a la meva germana on anàvem, li ha fet ilu  i m’ha dit que ens ho passarem bé. No crec que tingui gaire idea perquè tampoc és que s’hi hagi matat a venir però l’he deixat que es faci una mica l’experta i me l’he escoltat amb interès.  Se la veia ben contenta representant el seu paper de GERMANA gran. Bé, m’ha dit que si llegim totes  les instruccions abans de començar  i  fem ús del joc de pistes que et donen a l’entrada ens en sortirem sense problemes. També m’ha comentat que tot i així ens trobarem amb entrebancs que haurem de superar per intuïció i destresa. D’això anem sobrades, oi? Li he agraït i li he dit que no m’expliqués més coses, que ja les descobriríem plegades.  Ja friso, et tinc una fal.le...