Doncs ja hi he arribat. Abans que tu però, tranquil.la havíem quedat més tard. Mentre faig temps he decidit escriure’t perquè penso que serà més productiu que estar tota l’estona mirant vídeos de titktok o instagram. És rar oi? Ha,ha,ha
Li he dit a la meva germana on anàvem, li ha fet ilu i m’ha dit que ens ho passarem bé. No crec que tingui gaire idea perquè tampoc és que s’hi hagi matat a venir però l’he deixat que es faci una mica l’experta i me l’he escoltat amb interès. Se la veia ben contenta representant el seu paper de GERMANA gran. Bé, m’ha dit que si llegim totes les instruccions abans de començar i fem ús del joc de pistes que et donen a l’entrada ens en sortirem sense problemes. També m’ha comentat que tot i així ens trobarem amb entrebancs que haurem de superar per intuïció i destresa. D’això anem sobrades, oi? Li he agraït i li he dit que no m’expliqués més coses, que ja les descobriríem plegades. Ja friso, et tinc una fal.lera...Ja veuràs quina abraçada.
Vens o què? Ui!, si encara falta.
No corris, és que tinc tantes ganes de veure’t!
Mira, si pots vine un minutet abans i així estarem juntes més temps. Va, que ens ho passarem bé. Aix!, tu vine a l’hora que hem quedat i no em facis cas.
Uf! Em sembla que tinc un vici amb les ungles.
Poblenou, 9 de març de 2024
Comentaris