Avui t'has adormit entre els meus braços. No ha estat arribar i moldre perquè t'agrada ser gronxada a un ritme alegre i en una posició on et trobis més còmode. Un cop resolts aquests serrells has anat caient, però poc a poquet, cap al lloc on marxes quan t'adorms. Abans d'arribar-hi has fet parades en algunes estacions. La primera és la d' un petit ensurt en el teu somni; això fa que de sobte et belluguis espantada i arribis a obrir una micona els ulls. Un cop superat aquest tràngol avances el dormir fins que arribes a rebrincar-te per un soroll exterior. Dura poc i segueixes fent. Tothom fem shhhhhhh i abaixem el volum. Finalment quan ja sembla que ja has arribat al teu destí et remous per un inesperat reflux. I ja està, ja t'adorms profundament. Te'n vas molt lluny i ja es pot parlar de tot perquè és com si entressis de nou a la matriu enyorada on t'anaves fent sense cap preocupació. Et contemplem com una obra d'art en moviment. El que ets.
Quan despertes estàs contenta perquè has dormit molt a gust, estires els braços, fas algun somriure i segueixes algú que es mou o la veu familiar de l'àvia o la mama. Toca comunicar-se amb el món exterior. A vegades et ve de gust i d'altres, no.
Has tornat amb molta gana d'allà on has anat i la Mariona quan t'ha mirat m' ha dit que havies crescut un mil.límetre i per això estaves delerosa del mam. A mi m'havia semblat que t'havies estirat però no he gosat dir la mida exacte. Quan has sentit la veu de la mama ja sabies quin camí seguir a la recerca de nova energia.
Després arribarà el papa,
et farà festes,
et canviarà el bolquer
i dirà tot sorprès
Caram com tiben aquests gafets!
El Poblenou 30/7/2024
Comentaris