Ara, després d'escriure Ara ja em penso que això que vull escriure em costarà molt. Difícilment trobaré les paraules i encara menys el fil que les treni, que les cusi en frases que m'ajudin a poder expressar el que voldria dir.
Massa convençut no estava quan un pensament eufòric em va encoratjar a provar-ho. Però de tota forma m'he dit que calia intentar-ho, que no et pots donar al primer inconvenient, així que aquí estic, mirant al sostre, mirant una cara al metro, mirant com creix una planta que intento recuperar, mirant interiorment.
Llenço l'esquer d'una idea amb la intenció de pescar mots vius i escaients i espero.
Res,
el salabret buit.
Quan ha passat un temps prudencial, tramo una altra cosa. Podria fer comparatives amb moments dolços i coses belles,
agradables;
amb geografies exhuberants o senzillament tranquil.les.
Podria però no puc.
M'organitzo de nou i penso en com descriure't,
de cap a peus?,
de peus a cap fent una menció especial a les manetes?
Tampoc.
Res a fer.
No trobo un llenguatge eficaç per a parlar de la teva bellesa.
Mentrestant m'emociono quan et veig.
Poblenou, 23/07/2024
Comentaris