A les terrasses dels bars foscos, els cunyats, amb una pròtesi de mitjana a la mà estan bavejant teories conspiranoides de tota mena. També han fet un curs per correspondència sobre electricitat i entre glop i glop van empalmant cables que solucionarien el problema en un no res. Als cunyaos s'hi han afegit a dir la seva els entrenadors i àrbitres ja que la final de copa del Barça- Madrid ja no dona per a més. Un cop sentenciat el ploramiques del colegiado, el Rüdiger ( potser és família del petit vampir) o Ancelotti, grazie per tutto i aquí tens la porta; benvingut sia un nou tema. Així que els dos grups entre cervesa i cervesa pagades en efectiu es van posant d'acord en catalogar inútils i trobar solucions immediates.
Passen ambulàncies i camions de bombers que no atenen a regles de trànsit però és d'agrair veure com la majoria de vehicles es van entenent sense necessitat de semàfors.
Hi ha una sensació d'estar desatès. Imagino la gent tancada en silenciosos ascensors de polígons industrials on no hi passa ni Déu i alhora veig molta gent esperant a les parades d'autobusos. Hi arriben més del compte ja que han reforçat el transport amb especials per poder paliar la manca del tram i el metro, ancorats en túnels, estacions o al mig de la Diagonal. Sí, hi arriben, però mostren un passatge atapeït amb algunes cares aixafades contra les portes d'entrada i aquesta imatge és utilitzada per les conductores per justificar que no s'aturin. Els humans es resignen i segueixen esperant en silenci a la parada. Si més no, aquests tenen més oxigen que els altres.
Davant dels supermercats ( sempre oberts) regentats per veïns del Paquistan, moltes mares, amb llurs fills inquiets, hi fan cua. Els petits van entrant per torns i agafen llepolies i refrescos que mares i pares els han promès per tal de tranquil.litzar l'ansietat produïda per l'absència de pantalles. Hores abans els mateixos pares i mares també havien fet la cua per proveir-se de piles, aigua i de tot una mica.
No tot és enuig i negativitat, algunes parelles joves i jubilades hi passegen per la Rambla amb un posat mig alegre com si l'apagada general els hagués regalat un extra de romanticisme carnal.
Es fa de nit i molts joves volten pel carrer mentre la gent gran mira per la finestra o surt al balcó per veure si arriba d'una vegada per totes la llum. Hi pensen en tot el contingut de la nevera. Ja n'han passat deu hores i ja veurem si hi podrem salvar alguna cosa del congelador. Bon senyal, els semàfors comencen a funcionar.
Finalment, un cop al llit, llegint amb recuperades llanternes de pinces, arriba la llum als llocs de la casa on estratègicament s'havien deixat interruptors oberts. Al parc el jovent aplaudeix i de seguida els mòbils els il.luminen les cares.
El Poblenou, 30/04/25
Comentaris