El vídeo comença in media res. La petita persona es troba al bosc i va amb un cistell de vímet, d’aquells que es porten per collir bolets. Podem pensar que amb els seus pares ha vingut a caçar-los, verb que va posar de moda un programa de televisió. També pot passar que la protagonista, que està a punt de fer 13 mesos, no estigui interessada en la micologia i cerqui altres tresors molt valorats per ella, com poden ser pinyes, flors o alguna pedra.
Té una forma molt peculiar de transportar el cistell que suposem que ha ideat ella o els seus avantpassats i ho té ben interioritzat. Per tal que la nansa li quedi al bell mig de la sofraja, que ara he vist que també se li pot dir buit popliti, aixeca el braç i col.loca la mà a l’orella, dibuixant un perfecte triangle. Sembla molt espabilada ja que amb aquesta acció ha situat la nansa en el lloc que ha volgut i alhora ha inventat un mètode de transport molt efectiu ja que el pes queda més repartit.
Segueix l’escena i més endavant es troba amb un altre cistell molt més modern a l’herba, és de roba, té dibuixets de peixos i dues nanses. L’infant el recull i intenta transportar tots dos amb el mateix mètode que hem descrit abans. De seguida s’adona que és un gran inconvenient carregar-los plegats i decideix desfer-se del de vímet que desapareix darrere seu. Segueix caminant amb el nou cistell però sense fer servir les dues nanses, cosa que trobaríem excepcional ja que en aquesta transició encara no ha pogut valorar les prestacions del nou objecte.
Això és el que es veu, però que és en realitat el que ens vol explicar la directora d’aquest exemplar curt? Doncs exactament el que Santiago Rusiñol ens va mostrar amb L‘alegria que passa o Joan Puig i Ferreter en Aigües encantades per citar dos autors importants del nostre Modernisme. El trencament amb el passat, deixant enrere la carrinclona Renaixença per mostrar una nova forma de pensar, de fer, d’expressar, de pintar, narrar,…, que aportarà el nou moviment cultural que abraçarà totes les arts.
En tan sols 26” l’autor ens ha fet un resum senzill i clar d’aquesta transició, amb aquest mudar de cistells- símbols per part de les noves generacions ha il.lustrat el que va suposar l’arribada d’una alenada d’aire fresc i renovat al nostre país.
Un gran treball visual que hauria de ser present en tots els instituts de secundària.
L’enhorabona.
Hüfingen 1/8/20
25
Comentaris