Literal. 24/7 Bro

 Havia treballat tant de temps en els serveis secrets que no podia evitar expressar qualsevol notícia, idea o sentiment utilitzant els codis que havien elaborat en els laboratoris especialitzats en aquests menesters. Quan començava a entendre-la el variava ja que com les contrasenyes, que et diré jo, de l'xtec, o la meva salut per posar dos exemples, expiraven als sis mesos i n'havies de crear una de nova. En aquests departaments ultra secrets canviaven codis cada dos per tres i a mi em tornaven boig ja que no podia entendre el que la meva amiga ex-espia em volia transmetre. Jo assentia i no deia res perquè entenc que era un trastorn característic de l'ofici, una seqüela podríem dir; talment com la malaltia que tenien els miners després de molt de temps de treballar sota terra. Metafòricament els dos oficis podrien anar de les mans. No sé si m'entens.

 Ara ho he mirat a internet, la silicosi. Això mateix. Bé, no em vull desviar del tema. Quan em diu de quedar a fer un cafè ja tremolo perquè hauré de simular que l'entenc. Això d'escoltar-la i moure el cap de tant en tant per demostrar que segueixo el fil se'm dona prou bé però quan ho passo realment malament és quan comprenc per l'entonació i el posat d'espera que m'ha formulat una pregunta. Llavors miro el sostre i responc qualsevol abstracció utilitzant el llenguatge que vaig aprendre al cole, el de la p. Tu no el feies servir? Sí, dona el de repetir les síl.labes substituïnt les consonants per la p o afegint-la. Et posaré un exemple amb la frase senzilla que feia servir en Pompeu Fabra per parlar del SN i SV

" La finestra és verda". 

Lapa fipinespestrapra éspes verperdapa. 

Li he deixat lloc perquè ho entenguis millor. Doncs això feia jo i ella semblava que m'entenia encara que estigués parlant d'insonoritzar la paret del menjador per no sentir com carden els veïns. Després de fer la pausa llarga que expressa en la comunicació no verbal " i això és tot el que et volia dir" rebia el missatge i seguia amb les seves xifrades explicacions  inintel.ligibles per a mi.

 Tu què faries? Li ho diries? Li diries que feia quatre anys que no l'entenies i que havies fet el paperot? Li diries que tots els consells i respostes que li havies donat no tenien cap sentit? De veritat faries això? O ho deixaries estar i seguiries anar fent? Va, digues

 Si a ella li va bé quedar amb mi? I tant. Mai m'ha retret res i em penso que ens acomiadem fins a una altra després d'haver passat una bona estona xerrant de les nostres coses. En realitat soc jo el que dubto que això que fem es pugui dir comunicar-nos. Ara que ves a saber si és ella la que m'està seguint el fil a mi. No ho crec, no?

Ara m'has creat el dubte.

El Poblenou 12/12/25