Estava molt il.lusionada amb ella. M'havien parlat molt bé d'aquest model i diferents experts l'anunciaven com un gran avanç tecnològic en el món dels constructors de motocicletes. Sincerament, me la van saber vendre i estava tan convençuda que fins i tot només fer-me amb ella em vaig cosir la marca a la jaqueta de cuir, com un tatuatge, com una mostra de fidelitat.
I va passar que
amb aquella moto projectava que faria la volta a la península, recorreria Europa per llargues autopistes, divertides autovies i romàntiques carreteres secundàries farcides a banda i banda de camps de cereals, les tiges del quals ballarien al nostre pas. Potser faria del Canadà a la Patagònia o la famosa ruta 66. Moltes il.lusions i viatges amb les mans agafades al manillar, el passat als retrovisors i el futur en la mirada d'una llibertat en forma d'asfalt.
De dia amb els rajos de sol i el metall net i lluent, l'aparell fulgurava, embadalia, enlluernava. Qui s'hagués atrevit a negar-li una volta? Jo, no.
Quan s'engegava, el so dur i musical del motor t'atreia com el cant de les sirenes a Odisseu. No podies escoltar una altra selecció musical. Amb tu faria una road movie i dues, of course.
Agafava perfecte les corbes i era la que més accelerava a les rectes. El pilotatge era espectacular. Ben calibrada, amortida, dissenyada, feta a mida. Una delícia.
Passat un temps,
acabat el flirteig inicial i amb el maneig més rutinari vaig notar que no petava tan bé, sonava a tub d'escapament foradat. Allò que relluïa al sol era una lleugera pàtina de pintura metal.litzada que saltava al menor contacte, habitualment es gripava en posar primera, perdia oli per més d'una esquerda i un cargol de la matrícula havia saltat en un sotrac. Amb aquest estat no passava la ITV.
Vaig descobrir la gran estafa, gat per llebre.
Finalment, el dia que vaig tenir prou i em vaig sentir forta i segura li vaig extreure les alforges de pell que m'havien regalat els meus pares i d'una bona trompada la vaig fer caure del voral.
Vaig rebre l'estrèpit sense girar-me ( com fan els protagonistes a les pel.lícules d'acció després d'haver posat un detonador amb explosius al cau dels dolents). Amb pau i un somriure rebel i plaent vaig marxar, a peu, lentament. Va ser la forma que vaig escollir per acomiadar-me'n.
Que cap perla et vengui la moto.
El Poblenou, 13/2/26
Comentaris