Les muses ja no passegen davant de casa meva, no m'esperen al parc quan obro els porticons i deixo que entri el primer sol del dematí. Ja no són el premi al final del laberint. Això potser era abans que seien al meu costat del metro, em fitaven de sobte en creuar un carrer o em xiulaven cap al tard quan regava les plantes del balcó. Ja no m'apareixen com abans, hem perdut el contacte físic, però em segueixen sorprenent. Ara es comuniquen amb mi pel watshapp o instagram, en la distància. De tant en tant, es deixen veure per la xarxa i m'expliquen històries.
Jo, necessitat com estic,
a corre-cuita obro les notes del keep
i sense posar títol escric
al voltant del que m'acaben de dir,
talment com un periodista que pren notes en una roda de premsa d'un entrenador o un portaveu polític.
Sovint la musa et dona una idea genial, suggerent, atractiva i d'altres vegades t'explica una vivència seva amb personatges que hi conviuen, que hi treballen en Can Musa per a d'altres narradors/es. També et fa arribar ocurrències que li venen al cap, moltes vegades suggerides per una musa superior. Això és una cosa que no sabia i que fa poc entre les tres i les quatre de la matinada, en una vigília obsessionat amb algun problema, vaig aprendre: elles també tenen muses que els parlen.
Són mandroses i practiquen amb grans actuacions la falsa modèstia. Prefereixen xiuxiuejar al vent pensaments i guions cercant algun amanuense que les redactin. No poques vegades em recorden a enginyosos arquitectes que parlen amb aparelladors o mestres d'obres i aquests organitzen l'equip de manobres,
paletes,
fusters,
lampistes
i decoradors per aixecar un edifici.
Són una mica així les muses, distants i sàvies. No volen saber res si la crítica ha estat desfavorable. Es fan les desenteses i desapareixen més enllà d'ultramar. Ja t'espavilaràs! Ara bé, si els opinadors s'extasien i amb rotunditat afirmen a través de qualsevol mitjà de comunicació que l'obra ha estat fantàstica, bellament realitzada i, sobretot, que l'autor ha estat molt INSPIRAT, llavors treuen pit i se l'omplen de medalles.
El Poblenou 8/2/26
Comentaris