Com a gerent de l'hotel he decidit aprofitar el quartet obert, on abans de les obres es deixava alguna maleta, per a posar d'incògnit una bàscula professional, d'aquelles autèntiques de ferro amb la qual la infermera del CAP segueix la teva evolució de pes. Precisament, recordant aquest moment d'angoixa sobre aquest aparell m'ha vingut la inspiració. Estic convençut que amb aquesta nova incorporació col.laboraré a millorar els números del grup hoteler on treballo. És més, crec que de retruc amb la humil, però sincerament enginyosa idea, faré molt per la salut de molts dels nostres clients.
Que m'estàs dient, Jaume?
El que sents.
El que sents.
T'hi has fixat amb la fal.lera amb la que es mouen els de l'IMSERSO quan entren al bufet lliure? Ep!, i qui diu jubilats diu estrangers i tota mena de comensals.
Ràpidament es desplacen cap a les seves taules, ( reservades per elles posant sobre una cadira una jaqueta de fil), transportant plats on tres sardines fan l'equilibri damunt d'un enorme braó de cabra estofada i mig endins mig enfora com a serrells d'un vestit de festa pengen fulles d'enciam, la cua d'un llenguado i dos talls de formatge fumat. I compte!, que aquest és el primer plat. Tothom es mou com a formigues quan troben un escarabat mig mort panxa enlaire.
En breu vindrà la segona volta i finalment el bol amb tot de boles gegantines de gelat on s'allotja un donut de xocolata per si m'he quedat amb gana.
M'ajudarà a l'èxit del pla la curiositat inherent en l'ésser humà. Què hi haurà allà, en aquella habitació il.luminada sense porta? I vet aquí que mica en mica hi anirà entrant la gent com qui va a besar el mantell de la Verge, en silenci i devoció. S'hi pujaran, mouran el pes sobre la barra com han vist fer a les infermeres i sortiran d'allà amb una informació reservada, aclaridora i contundent.
Ho pilles?
Quan toqui el sopar tornaran a reservar la taula, alentiran el pas i amb la parsimònia i tristor fúnebre de la sortida d'un camp de futbol després d'un mal resultat la gent es desplaçarà cap a les amanides i el brou vegetal. Amb un viatge cap als taulells del menjar n'hi haurà prou. Per acabar un got d'aigua ben calenta on s'anirà diluint un sobre de camamilla o alguna herba digestiva.
I vet aquí que hauré matat dos pardals amb una pedra.
Un, economia del menjar ( menys despesa, menys desaprofitament)
I dos, la salut de la clientela ( menjar menys i més sa) Com pots veure tot són beneficis i tan sols hi veig un inconvenient, el dèficit de felicitat de la gent però això és molt personal i cadascú ho gestiona com pot.
Un cop tingui els resultats positius del meu experiment ho faré saber als meus caps i de ben segur que ho implanten a tots els hotels de la firma i seré ben recompensat.
Això ja és imaginar massa però potser els beneficis en salut siguin tan alts que la Conselleria de Sanitat ho vulgui incorporar a tots els complexos hotelers que ofereixin bufet lliure. Si fos així potser el meu nom pot sonar per algun premi a la innovació.
Ràpidament es desplacen cap a les seves taules, ( reservades per elles posant sobre una cadira una jaqueta de fil), transportant plats on tres sardines fan l'equilibri damunt d'un enorme braó de cabra estofada i mig endins mig enfora com a serrells d'un vestit de festa pengen fulles d'enciam, la cua d'un llenguado i dos talls de formatge fumat. I compte!, que aquest és el primer plat. Tothom es mou com a formigues quan troben un escarabat mig mort panxa enlaire.
En breu vindrà la segona volta i finalment el bol amb tot de boles gegantines de gelat on s'allotja un donut de xocolata per si m'he quedat amb gana.
M'ajudarà a l'èxit del pla la curiositat inherent en l'ésser humà. Què hi haurà allà, en aquella habitació il.luminada sense porta? I vet aquí que mica en mica hi anirà entrant la gent com qui va a besar el mantell de la Verge, en silenci i devoció. S'hi pujaran, mouran el pes sobre la barra com han vist fer a les infermeres i sortiran d'allà amb una informació reservada, aclaridora i contundent.
Ho pilles?
Quan toqui el sopar tornaran a reservar la taula, alentiran el pas i amb la parsimònia i tristor fúnebre de la sortida d'un camp de futbol després d'un mal resultat la gent es desplaçarà cap a les amanides i el brou vegetal. Amb un viatge cap als taulells del menjar n'hi haurà prou. Per acabar un got d'aigua ben calenta on s'anirà diluint un sobre de camamilla o alguna herba digestiva.
I vet aquí que hauré matat dos pardals amb una pedra.
Un, economia del menjar ( menys despesa, menys desaprofitament)
I dos, la salut de la clientela ( menjar menys i més sa) Com pots veure tot són beneficis i tan sols hi veig un inconvenient, el dèficit de felicitat de la gent però això és molt personal i cadascú ho gestiona com pot.
Un cop tingui els resultats positius del meu experiment ho faré saber als meus caps i de ben segur que ho implanten a tots els hotels de la firma i seré ben recompensat.
Això ja és imaginar massa però potser els beneficis en salut siguin tan alts que la Conselleria de Sanitat ho vulgui incorporar a tots els complexos hotelers que ofereixin bufet lliure. Si fos així potser el meu nom pot sonar per algun premi a la innovació.
Fuerteventura, 21/3/2026
Comentaris