M’encanten els robots, no em refereixo als domèstics sinó els que simulen ser humans, o sigui amb cap, tronc i extremitats. Semblen bon jans i caminen fent soroll i sempre tenen la mateixa expressió de cara dibuixada i es mouen mentre els dura la corda. Per cert, energia totalment sostenible i renovable. Vine aquí, ves cap allà. Sí, m’agraden aquests ja siguin de llauna o de plàstic dur. Dels altres no vull saber res perquè per molt que sàpiguen ballar, córrer i fer tombarelles em fan molt de respecte perquè sempre penso que són tan destres i espavilats que arribarà el moment en què prendran decisions pròpies. A la llarga crearan grans problemes malgrat que tinguin gravades en els seus xips les tres lleis en la seva relació amb els humans que va escriure l’escriptor rus Isaac Asimov* Aquests a diferència dels primers tenen expressions que no fan gaire gràcia i penso en els protagonistes de Jo Robot, Robocop o l’antropomòrfic i inquietant Ash d’Alien, el vuitè passatger.
Entenc que les indústries que els fabriquen els dissenyen seriosos perquè els futurs clients seran empreses armamentístiques, policíaques o directament neo esclavistes. I és clar allà es riu poc.
També hi ha d’altres, els robots còmics com R2-D2, C-3PO d’ Star Wars o Wall-E per posar alguns exemples. Aquests també se les saben llarga i a mi no em fan el pes. UF!, no, massa xivarri i riures enllaunats.
Com he dit els que m’agraden són una mica beneits que dormen dins la seva capsa o al costat d’altres ninos de la mateixa dimensió que ells. Els actives amb la corda i quan se’ls acaba no es preocupen per res. Tant els fa fred o calor, no tenen voluntat pròpia i, si de cas, tan sols estan pendents que els posis en marxa. Poca cosa han de decidir; els donem corda i surten a escena. Mentre es desplacen balancejant-se cap a nosaltres m’abraces mig entusiasmada i poruga i això és el que m’agrada més dels robots, la capacitat que tenen de juntar-nos per protegir-nos, cridar d’alegria i gaudir del moviment simpàtic de les seves passes. Tenen una altra mena d’intel.ligència i jo que ho sé no paro de donar-los corda i més corda.
Vine!, vine!
El Poblenou, 4/4/2026
*
Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei
Comentaris