Uns trenta soldats agrupats al voltant de "sí, mi teniente" semblaven una classe de secundària visitant el centre de la ciutat. Estaven contents, com si el seu cos militar hagués avortat una acció bèlica recentment. He pensat que per alguns es necessita ben poc per ser autènticament feliç. Fan enveja.
Una mica més avall del carrer Major, en cercle hi havia una munió d'homes ben adobats escoltant alguna gesta castrense, o pel to també podria ser una simpàtica novatada i la hilarant resposta dels nous reclutes. Presidint l'escena, en forma de mènsula de pantocrator, hi havia l'escut de la Hermandad de antiguos caballeros legionarios. Ja m'havia semblat que el posat ters i les samarretes verdes eren pròpies d'aquest aguerrit cos, on es diu que entres mig lladre i surts homenàs al quadrat. Resseguint el mateix edifici on estaven aquests jocosos mascles vestits de paisà militar es podia veure el cartell de l'entrada "Todo por la patria", la casa de la Benemérita. I ja en el carrer de Sant Nicolás hem entrat al restaurant que havíem escollit per dinar, Los Arrieros. Hem arribat d'hora, tan sols havia tres taules ocupades. Mentre decidíem què escollir del menú ha començat a entrar gent, la majoria de negre. A banda i banda omplint el local, tot de capellans afamats.
Tan sols ens han faltat per completar el primer dia de visita a la moderna capital del Reino, uns toreros i unes bailaores amb bata de cola. Hem estat de sort perquè davant del Palacio Real un home disposava d'aquests vestits per si algun turista es volia fer una foto amb aquesta indumentària tan típica del souvenir castizo.
Hem pogut veure en tan sols dues hores de passejada tots els pals de la baralla.
A banda d'aquestes figures la gent flueix per la ciutat, amunt i avall del metro, celebrant gols i plorant derrotes en els bars, passejant carros de noves generacions, amb reunions d'escala o mirant la posta de sol al temple de Debot.
Pel que es vota per aquestes latituds una gran multitud viu més o menys a l'empar dels primers i viatja alleugerida en classe superior. I tant, les preocupacions quotidianes no tenen tanta importància sabent que la terra i el cel estan a cobert i que les lleis són sancionades per grupuscles de jutges antediluvians a favor teu.
Li he volgut fer cinc cèntims a un amic que em demanava
-què tal per Madrid?
Quan li he explicat el que veia m'ha respost amb una altra pregunta
- Des de quina època em parles?
Avui, segon dia a la ciutat agafarem el bus turístic i entre d'altres rutes farem la del Madrid Moderno que de ben segur que existeix, això espero.
Madrid, 15/4/2026
Comentaris