cosesquenoespodentocar

A tots aquells que he trepitjat sense voler. Hi havia una vegada un cargol bover que estava cargolat a la seva cargolera al costat de Santa Fe del Montseny. Arraulidet al seu cau va decidir du a terme allò que havia pensat des que era ben remenut, pujar al Turó de L’Home en un mes. Vés per on havia nascut per fer una cosa important. Els cargols vells, en les xafogoses nits d’estiu, sempre explicaven contes dels seus avantpassats. Històries de tota mena, de cucs, d’àpats fabulosos, de grans tempestes, de nits estelades, de bèsties monstruoses i estranyes, de grans aventures, d’herbes saboroses i màgiques, de terribles guerres amb exèrcits de cargols amb mala bava, etc. El cas és que en una d’aquestes narracions es va parlar de l’aventura d’una cargolina que en els anys cinquanta va aconseguir arribar al cim de Les Agudes e...

                                   A l'Alba que quan està emocionada mou els braços i sembla que vulgui sortir a volar Xipollejava, quan vam decidir pujar a casa. Tenia les potes molles i abans d’entrar-lo, (crec que ja havia escarmentat)  l’hi vaig eixugar amb un tros de roba vell que vaig treure de la washing-room . Mentre li netejava el fangueti de les peülles al replà de l’escala, ell em llepava la mà, com si volgués agrair-me el detall.  La pilota Slazenger , verda, estava xopa de baves i d’aigua. Agafada amb dos dits la vaig portar al safareig. Ell saltava pensant que es tractava d’un nou joc. Prou! ¾     Vinga, para quiet i passa al teu lloc!   Quan notava el diferent to de veu, obeïa de forma immediata.   Abaixava el cap, es dirigia cap a la galeria i es ficava dins la seva caseta de fusta. Allà dins, començava a donar voltes i a barallar...

Abans em tenies a la sala d’estar (bé) al menjador, als teus llavis, al passadís; sobre el teu llit. Un dia em vas dir, “vine, bonic, vine" i em vas col.locar a l’habitació dels mals endreços. Allà espero envoltat de trastos i penso…

El poeta social donà un cop de puny sobre la taula I saltaren totes les paraules escrites a terra com vidres t r en cat s, mitges paraules, consonants, dígrafs i vocals Tot s’escampà, a terra, a r g d p o l e d g a i f l i u a e o g d c v o e f s f j p o a s e r t u j n m v d f r e s a z q r t y n f g p l i j n b c v f d s g r e s d c g j u h i o p l j m t j l g e s p r u l s c s a i u d f s d e a com molletes de pa. Van venir 2+4+5+8+6= vint-i-cinc coloms i se les van cruspir.

Aquells vint-i-cinc van alçar el vol mentre digerien els mots i les beses que els havien regalat a la Plaça Catalunya. Un cop feta la digestió tot allò que va sobrar es va transformar en una gran cagada, poff sobre la jaqueta d’un transeünt que acabava de baixar del 141. L’home empastifat va mirar el cel i l’espatlla, el cel i de nou l’espatlla. Va buscar culpables i va maleir aquelles rates alades que li havien deixat el vestit fet un poema.

Senyor, que em pot passar? A vegades no em calia fer la pregunta. Arribava a les portes d’entrada del gol sud i feia cara de bon noi ( la mateixa que havia après a fer quan, a l’escola del meu tercer curs, la senyoreta volia saber qui es portava millor de tota la classe) Més d’hora que tard, el braç d’un desconegut m’enganxava de l’espatlla i m’empenyia, sense mirar-me, cap a dins del camp. Hi havia gent que ja sortia de casa amb més d’un carnet per tal de fer feliç a algun marrec com jo. Un cop deixàvem enrera el carrer, ens somrèiem i ens acomiadàvem. Jo li donava les gràcies trenta quatre vegades. Calia ser agraït. Amb una mica de sort un altre diumenge em buscaria i em facilitaria el salconduit. Jo no sabia per on començar, girava sobre mi mateix i decidia quina escala pujar. Ell es perdia, amb molta pressa, entre la gent que es comprava la fària, els qui mà a la bragueta entraven d’esma, als urinaris i els qui feien cua per a comprar un frankfurt. (Si feia p...

Dins el cotxe, a la cuina, a l’habitació; pot passar a qualsevol lloc. Escoltes una cançó en anglès i no entens res, però ho sents tot. T’arriba la veu, la música i, mica en mica, sense voler, a mida que avança la cançó i es repeteix la tornada, se t’humitegen els ulls i ho sents tot: el passat, el present i, fins i tot, el futur. No entens res, però tot ho sents.