Salta al contingut principal

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mira'm

 Tens ulls alegres  i                                                                                         Pinzellades de marrons i grocs damunt un llençol verd. Hi juguen caderneres i esquirols, perdent plomes i pèl. Un raig de llum els banya  I amb aquest or em mires, i de la deu de la tendresa brolla l’aigua, somrius, rius  i et gires. A la volta de l’esfera; al revers, missatges i secrets ( s’amaguen) A traïció i juganers, els vents fent remolins, enlairen. I es veuen: una idea, un sentiment, et vesteix, et colga i t’emociona. I duus gronxades a les ninetes   i al pensament... La paraula, la carícia, mmm la persona. Tens ulls alegres  i S’incendien quan toca ser  defensors, ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació