Salta al contingut principal

Dinar a casa



Mentre vèiem la penúltima cursa del mundial de F1, s’ha presentat a casa un ser d’un altre planeta. Han picat a la porta i la meva mare, que estava a la cuina, ha anat a obrir. El meu pare ni s’ha immutat. Sempre fa igual, l’home viu desconnectat. Quan seu al sofà i mira la tele es transforma en planta decorativa. A vegades ens fa el favor de mirar-nos mentre li expliquem alguna cosa i ,amb molta sort, belluga el cap amunt i avall per fer veure que segueix el fil d’allò que se li explica.

La meva mare ha xisclat en obrir perquè esperava la Trini, la veïna de dalt (sempre ve a petar la xerradeta amb la mare).

Quan ha vist que aquell individu no venia a vendre res ni a convertir-nos a cap religió l’ha fet passar senyalant-li el sofà. Ha dit, -Mariano, un amic teu!

El meu pare l’ha mirat i li ha fet un lloc al sofà. L’alienígena s’ha assegut i tots tres hem estat veient com l’Alonso perseguia de prop el Cavallino rampante de Kimi Raikonen. El Tarzán (que és el meu gos) després de bordar-li tres cops s’ha posat a olorar-li les cames i el sexe (als gossos no els fa cap tipus de vergonya fer aquestes coses). Després ha tornat a estirar-se a la catifa i s’ha adormit.

-A dinar que l’arròs es cova !- ha dit la meva mare mentre portava la paella i la deixava sobre els estalvis.

El convidat s’ha cruspit un bon platàs i fins i tot ha repetit. Com que tenia dues boques, per una es menjava l’arròs i per l’altra les gambes i els escamarlans (sense pelar). No ha tocat el cafè però d’un sol glop s’ha begut la copa de Soberano que li ha posat el pare.

Quan hem acabat de dinar tots hem tornat als nostres llocs. L’ésser no. S’ha dirigit a la porta i ha començat a fer sorolls estranys amb el nas. La mare ha deixat els plats i ha anat a obrir-li la porta. El Tarzán ha sortit al balcó i ha bordat mentre la nau s’enlairava i a la tele han començat a haver interferències i el meu pare ha dit,

-Ja comencem!- i li ha donat tres cops al costat dret de l’aparell.

Quan el nostre convidat ja enfilava el primer núvol i a la tele apareixia una imatge ben nítida, el meu pare ha tornat a seure amb un somriure satisfet.

La meva mare també estava contenta; li havia sortit un arròs molt bo.

Panxa plena, sofà i caliu familiar; a mi se’m queien els ulls mentre els pilots guanyadors es ruixaven amb cava.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...