Salta al contingut principal

La rentadora


Aquest migdia quan he anat a recollir la roba de l’estenedor, era verda.
Verda. Això sí, amb diferents tonalitats de verd, però verda! Increïble!
A casa, gairebé sempre seleccionem tres tipus de roba: la fosca, la vermella i la blanca.
Les peces verdes pertanyen al primer grup, al fosc.
La roba que la nit anterior havia estès corresponia a la tercera classe. Roba blanca:
Llençols,
pijames clarets,
calces,
calçotets,
mitjons,
fundes de matalàs,
mocadors (després d’estar en remull en un gibrell)
samarretes blau cel, blanques, grogues, verd fluixet, mmmmmmmm!
Ah!, és clar. La roba verda si és més aviat de color allimonat, oliós, citrí, pertoca al conjunt 3; roba blanca.
Aquest migdia el que he trobat a l’estenedor ha estat roba verda del primer tipus; per tant fosca i roba verda del tercer tipus; per tant clara.
A la rentadora de la nit anterior no hi havia cap peça verda, ni fosca ni clara, o sigui que la possibilitat de destenyit queda totalment descartada.
Una vegada, quan no en tenia idea o millor dit en sabia poc, vaig posar una rentadora de blanc amb un pantaló de xandall blau marí que hi havia al contenidor de roba bruta. La vaig cagar. Tota la bugada va aparèixer del color de la samarreta del Celta de Vigo. Va haver sarau però feia poc que ens havíem casat i per aquí em vaig salvar. Suposo que va comptar més allò de “la bona voluntat del xicot”, “mira que volia col·laborar i...”
Aquest cop sí que no m’escapo, ja són 18 anys que fa que vivim junts i aquest cop van mal dades.
  • “Qui t’ha dit a tu que fessis una rentadora?
  • ”Qui t’ha manat tocar res?”, etc. M’espera una bona quan arribi aquesta tarda de les colònies amb els nens de segon. Hola, amor meu, com ha anat? Bé; un petó. Primera inspecció, i...
Fa un moment he mirat pel cel obert per veure si la veïna de dalt havia fet alguna de verda delicada sense centrifugar o rentada a mà.
Res.
Fins i tot he pujat a preguntar al tercer segona, al quart, cinquè i sisè segona.
Res.
A una de les veïnes que li tinc més confiança li he demanat si trobava alguna explicació a això que li havia passat a la meva bugada i no m’ha sabut respondre.
Jo crec que després de tancar la porta haurà mirat el sostre i haurà dit, pensant també en el seu:
HOMES!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...