Sempre havia tingut poca traça a l'hora de cordar-se les sabates. De ben petita que havia notat que no tenia força a les mans i per això els cordons sempre li quedaven més aviat fluixos i, cada dos per tres, s'havia d'agenollar i tornar-los a cordar. Primer, el seu pare, ostres, nena, no n'aprendràs mai. Sí que en sé però se'm desfan de seguida. Apreta'ls més. Ja ho faig. Després, la mare, corda't les sabates que cauràs de morros i l'ortodòncia ens ha costat un ull de la cara. Sí, mama. La germana, la llesta, la que tot ho fa bé. Sempre, la mateixa cantarella.
Sembles tonteta,
no n'aprendràs, mai, oi?
no n'aprendràs mai, oi?
no n'aprendràs mai, oi?
abaixaves el cap i entre dents li deies, calla, vacaburra!
Ara és el teu xicot, cada cop que aneu a passeig s'emprenya perquè tens un promig de tres parades en una hora. Una altra vegada? Ja seria hora que t’inscrivissis a un curset, no? je, je, je, tu sempre tan i tan simpàtic. No arribarem mai, vinga, afanya't! que tanquen! i un altre cop a blasfemar en silenci, vés a cagar, maco!
Feia dies que en Marc sospitava que la Diana l'enganyava amb un altre. Darrerament, observava que duia els cordons molt ben lligats i força tibats. Quan divendres anaven a plaça, cap parada; si a mitja setmana anaven al teatre del poble, de dret, sense genuflexions empipadores. Ara bé, si sortien dissabte o diumenge, el mateix de sempre, els cordons serpentejant per terra. Va començar a fer un seguiment exhaustiu d'aquest fet. De bon matí, quan es vestia per anar a la feina, la mirava dissimuladament,de reüll, per veure si havia après. No res. Sempre els deixava fluixos. No tenia ni idea. Els cordons tous i a punt de desfer-se el feble nus. En canvi, s'havia adonat que dimarts i divendres, arribava a mitja tarda a casa amb les sabates ben cordades i amb un nus que feia goig.
Qui li cordava les sabates?
Aquesta diu que dina fora i segur que me la fot amb algú.
La tia me la pega, és evident.
Dimarts i divendres, cardada i cordada.
N'estava convençut, l'enganyava.
Comentaris