Divendres, a dos quarts de dues el meu Ricardo em diu que havia de parlar amb mi de forma urgent. Li vaig dir que tenia una petita reunió amb la cap del departament de diversitat i que el podria atendre a tres quarts i mig de dues. Ell em va dir que d’acord, que s’esperava, que no tenia pressa i que estava molt interessat en fer-me saber una cosa. El vaig mirar als ulls i, de seguida, em va picar la curiositat. Vaig anar a la sala de professorat, vaig deixar les meves coses a la lleixa i em vaig trobar amb l’Àngels. Em va informar sobre uns cursets que feien al centre de recursos sobre les competències bàsiques i vam quedar en assistir-hi tots dos dimecres a la tarda. Vaig sortir de la sala de reunions i vaig anar a trobar-me amb el meu alumne. Estava assegut al sofà de l’entrada de l’institut i quan vaig fer el gest d’asseure’m al seu costat em va dir molt seriós i inquiet,
__no, millor entrem a classe, allà ningú ens veurà.
He de dir que em va estranyar el to però el seu nerviosisme em va fer creure que estava parlant seriosament. Vam entrar a l’aula i ell, darrera meu, va tancar la porta. Em vaig girar cap a ell i li vaig dir una mica preocupat;
__què et passa, Ricardo?
__No em passa res, però em podria passar. – va dir de forma enigmàtica
__Ricki, explica’t- li vaig dir mirant-lo fixament als ulls.
__Ostres profe, no sé si dir-t’ho, - va dubtar un instant i de sobte em va demanar -t’ho puc dir en castellà?
__Sí, però deixa’t d’osties i digues què caram et passa. __ vaig dir ja una mica empipat.
__Profe, la CIA ha ido a mi casa de Santo Domingo__ em va dir en un to preocupat
__Què? – vaig dir jo estranyat i perplex.
__¡Que la CIA me está buscando. Me están buscando!__ em va deixar anar com qui no vol la cosa
__¿Pero que me estás contando?__li vaig dir, pensant en aquell moment que el Ricardo m’estava fent una broma en pla sèrie americana o de càmera oculta.
__Que si profe, que me buscan porque el lunes por la noche dí con un código de números muy extraños, los introduje y FLASH! Entré en una página tope rara de los servicios secretos. No entendí nada porque estaba todo en inglés.__em va dir molt seriós.
__Tu has vist moltes pelis, Ricardo__ li vaig dir incrèdul.
__T’ho juro, profe, que és veritat. Es veu que he entrat en arxius secrets i ara volen localitzar-me i liquidar-me. Han buscat pel meu país i, de ben segur, ja deuen estar volant cap a Barcelona.
Vaig obrir la porta de la classe i vaig dir:
__Vinga, Ricardo, bon cap de setmana._ vaig donar per acabada la conversa. Ja feia tard i em quedava tot un cap de setmana per gaudir del meu guanyat descans.
__Jaume, Jaume, creeme, por favor, POR FAVOR!!!
Ja no vaig fer cas de les seves paraules i vaig enfilar el passadís cap a la sala de profes en el precís instant que dos homes alts, corpulents; vestits amb americana negra, camisa blanca, corbata i ulleres fosques, parlaven en anglès amb en Jordi Viña.
Comentaris