Cas 1
Feu una redacció que tingui
com a tema: “En quin moment seria capaç
d’escriure un poema” (mínim 50 paraules)
·
Val 47?- Sento
algú que pregunta.
·
Sí
·
I si faig 70?-
diu la Mehren
·
70 i prou, més
no.
·
60? – diu la
Hadia.
·
Sí. A veure, el
que es tracta és de fer un redactat prou extens per tal de poder explicar,
argumentar, dir coses sobre el tema que us he posat.
·
Quin és el tema?-
ara li toca a la Mayli que fa un moment acaba d’aterrar de la mà de la Lizeth del
paradís de les llepolies.
·
El tema? Ostres,
llegeix les instruccions.- ja pujo
el to
·
(5 segons
després) Què vol dir “en quin moment”?-
la Ghizlane.
·
Vol dir quan. Quan
series capaç d’escriure un poema. En quines circumstàncies.
·
Però un poema
qualsevol?- insisteix la Ghizlane.
·
Sí. El poema que
se us podria acudir (fent extensiva la informació a la resta de la classe)
·
I si jo no
escric poemes?- amb un somriure sota el nas, intervé l’Ayoub.
·
Tant me fa. T’ho
inventes.- Ràpid. Enèrgic.
·
Ah! Ens ho hem
d’inventar?- Ara li toca a la Rania, que ja m’estranyava el seu silenci.
·
Tant me fa. Inventat o real. Jo només vull saber
si sou capaços d’explicar això que us demano.- comença a notar-me tens el maxil·lar.
·
Jo no entenc
res.- sento la veu de secret de Gustavo.
·
Ni jo.
·
Ni jo.
·
Ni jo.
·
Vinga, som-hi! Tan
difícil és escriure cinc ratlles sobre quin seria el moment en el que podríeu
escriure un poema? Penseu:
amor,
tristor,
alegria,
disculpa,
felicitacióoooo.
Però ja no us puc dir res més, perquè si no , com moltes vegades, acabaria
fent-vos la feina.
(Silenci)
(Estan
esperant que caigui al parany i els iniciï jo la redacció. Avui, no.)
·
Au, tothom a
escriure. –després, per fi, tothom abaixa el cap i sembla ser que s’hi posen.
(15 minuts després)
·
Profe, ja estic,
te la puc ensenyar? – em diu l’Ariadna.
·
Sí, vine que te
la corregiré- dic, mentre abandono per un moment la revisió de la llibreta del
perdut Umer Khan.
A mi m’agrada molt més la muntanya que no pas la
platja. A la meva germana no, però no m’importa. Aquest estiu vaig anar al
Montseny i em vaig divertir molt. Al costat d’un riu vaig trobar una salamandra
i la vaig agafar. Després em va fer pena i la vaig tornar al riu. Era negra i
groga, com un taxi.
Aixeco la vista, me la miro, em somriu i li dic
-OLE, has fet 64 paraules.
-Ho veus profe...i sempre et queixes.
Comentaris