Ara que ja és l’època de tenir, dins una caixa de
sabates, els clàssics cucs de seda, se m’ha acudit tota una història d’amor. I
diu així:
Ell tenia 14
dies de vida, igual que ella. Ell va néixer d’un ou instal·lat en un cantó , a
mitja alçada. Ella, a peu pla, sobre la resta d’antics cagallons negres. En la
foscor de la caixa, tan sols il·luminada per uns 25 foradets, de la temporada
passada, fets amb la punta del llapis d’en Llopis; la cara que, de tant en
tant, s’hi abocava i els ventilava amb la seva respiració. Unes vegades amb
olor de palote de maduixa i d’altres, puagg!! amb gust d’all o ceba. Vinga
entaforar-se de pizzes camperoles!!!
Ell també
endrapava i molt, 14 dies i ja tenia tot un centímetre de llargada, un
desproporcionat caparró i un lluent bec negre. Ella menjava, per instint, sense
esma, anava fent. Li encantava la morera fresqueta, però tampoc li feia
fàstics a les fulles que s’encongien i
es quedaven resseques. Ell no, quan s’obria la gelosia i els dits del marrec
deixaven caure les fulles del dia, deixava el que estava fent i cames ajudeu-me
o com es diu en castellà “ponia los pies
en polvorosa” i com si fos un humà qualsevol que arriba tard a la feina es
desplaçava, esbojarrat, sense controlar les potes, cap al nou verd, fresc i
olorós àpat.
Ella es movia amb els seus segments d’eruga per la part de sobre de la
fulla. Ell també segmentava, fent equilibris sedosos, per la part posterior de
la mateixa fulla. Es va subjectar fortament en el nervi central i va considerar
que aquell era un bon lloc per començar a rosegar aquella deliciosa menja. A
l’altra banda, ella es preparava per clavar dentegada. I què va passar? Ja us
ho podeu imaginar.
Efectivament,
tots dos van fer forat en el mateix lloc, de tal manera que els seus becs de
color atzabeja com a Platero es van
trobar, fregar, tocar, comprimir. Uff! Quina vergonya van pensar tots dos. A
ell no se li va ocórrer una altra cosa que fer un TAAAAA (dels que fan els humans
com en Llopis quan s’amaguen davant un nadó) Ella va tancar els ulls.
Per molt que
van voler dissimular, el mal ja estava fet. De cop se’ls va passar la gana, es
van sentir entristits i alegres alhora i van poder experimentar en cada una de
les voltes de les seves anelles l’esclat de la primavera, l’esquitx brutal de
l’amor. Pel forat fet, ell va passar a la banda d’ella i allà es van fer cent
dotze petons sense importar-los les mirades dels seus voraços companys que, amb
la boca plena, de tant en tant, badaven davant aquelles sedoses carícies.
Des d’aquell
moment tot va passar a tenir categoria
de magnífic. Menjaven junts, s’adormien entortolligats i s’arrossegaven
esverats quan el nano dipositava el catering.
Sabria això seu, en Llopis? Tant els hi feia. Vivien el seu amor amb
entusiasme i amb una esbojarrada encesa
passió. A vegades, farts de cruspir (era rar) descansaven els seus arrodonits
cossos en plecs de fulles devorades i ja abandonades de la colla. Allà hi
sumaven petons i carícies; multiplicaven l’estima.
Van créixer
junts entre fulles dentades i familiars sedosos. Ell ja tenia 5 centímetres i
ella 4.89. A ell li van venir unes ganes tremendes de marxar a un racó i fer el
que alguns de la colla ja havien començat a preparar. Malgrat aquell sentiment
de tendresa vers la seva companya, va notar com una força intensa, inexcusable
el separava de la seva promesa. Havia de fer el capoll. No sabia què volia dir
ni tenia idea de com se’n sortiria d’aquella crida de la naturalesa, però havia de marxar. Li ho va
fer saber. Ella ho va entendre; potser en veure com la majoria de les seves
amigues i amics s’arraconaven i començaven a teixir coves de seda. Es van fer
un darrer petó. Ell va marxar.
Mentre
menjava el va anar observant fins que el seu propi, atapeït i groc capoll el va
ocultar totalment. De sobte, enmig de la tristor, es va sentir atreta per una
intensa força de tracció que li manava pujar a un cantó de la caixa. Allà va
començar a realitzar el que dos dies abans havia iniciat el seu company.
Va passar el temps
i el capoll d’ell es va foradar. D’allà dins va sortir fet tot un papalló. Quan
va veure els 25 feixos de llum ja n’hi havia d’altres metamorfosejats aletejant
per l’interior de la capsa. Mica en mica, va aprendre a bellugar les ales i va
provar algun vol de banda a banda de la casa de cartó. Mentre volava va fer un
esforç per entendre tot el que li havia passat. No hi va treure l’entrellat
però va acceptar el seu destí. Primer ou, més tard eruga i posteriorment papalló.
Què vindria més tard? En aquestes cavil·lacions estava quan de sobte es va
presentar al seu costat, aletejant esbojarrada, una blanca i simpàtica
papallona. Se la va mirar buscant un rostre conegut. No era ella. Aquella alada
criatura el va deixar bocabadat en sentir la seva proposició descarada.
Directament, sense presentacions cordials ni cap mena de protocol aquella
noieta li va deixar anar un
-Vols rotllo, campió?
A ell li va
costar pair i entendre el que li havia amollat aquella girl. Quan es va adonar, de seguida, per tallar en sec, va
contestar,
- No gràcies, estic esperant a
una altra eruga, perdó a una altra papallona.
- Tu t’ho perds, mort de
gana!- li
va respondre ofesa
Després d’una
quarta i una cinquena proposició per part de diferents damisel·les, el papalló
es va mostrar desconcertat. Què era allò? Per què aquelles erugues que en un
temps tan sols pensaven en menjar morera ara se’l volien cruspir a ell? D’on
havia sortit tanta promiscuïtat? On s’amagaven aquelles mirades lascives? És
que la follia venia en un pack regal,
amb les ales?
Es va girar a
contestar a una sisena i allà, enganxat a les parets de cartró de la capsa va
rebre el petó més ardent que havia rebut mai. Ella havia arribat. Ella, més
fermosa que mai, amb aquell vestit argentat me’l va enganxar i no me’l va
deixar fins a copular com dos amants la nit de noces. Tots dos “acabaven de
sortir de l’ou” però havien nascut ensenyats. Es van lliurar a una bogeria
sexual que fins i tot feia enrojolar la mare d’en Llopis quan aquest la cridà
per a compartir la bona nova.
- Mare, els cucs de seda ja
són papallones. Mira què fan aquestes dues i aquestes i aquelles d’allà!!!
Comentaris