El dia 25 de gener va ser un dia
de fort vent. Les bosses voleiaven pel cel, la roba estesa es recargolava entre
els fils dels estenedors. Mànigues de camisa i camals de texans s’entortolligaven,
mentre sostenidors, calces i calçotets perdien les formes i esdevenien manyocs
de roba amunt i avall.
Sobre els camps de blat semblava
que aterressin helicòpters, els arbres fruiters vinclaven les branques i milers
de fulles seques intentaven baixar a terra i no podien, atrapades en bufaruts
grisos i embogits.
La meva amiga Mireia, que és de l’Alt
Empordà estava molt enutjada ja que de res havia servit anar a la perruqueria.
Maleïa els 30€ llençats a les escombraries. Em deia que no recordava una
ventada tan forta. I m’ho deia mig espantada i això que està avesada a la
tramuntana.
Estava clar, que avui era l’aniversari de
moltíssima gent i en milers de llars es bufaven milions de petites espelmes
enceses sobre dolços pastissos.
Comentaris