Ja en teníem ganes. Havíem tingut una substituta que
tenia la dèria de l’ortografia i sempre ens restaven molts punts per faltes; i
així ens treia totes les ganes d’estudiar.
“Quatre accents,
dos imperfets amb b alta i una majúscula no posada fan un total de menys un
punt”
En Manel no era tan primmirat. Havies de fer una
autèntica destrossa de la llengua per a restar-te un punt.
·
Manel,
com és que has estat tant de temps fora?- li va demanar el Miquel, el delegat de classe
·
No
us ho han dit? Em van operar.
·
De
què? – van coincidir la
Mariona i l’Octavi.
·
Del
cap
·
Del
cap?- va fer la majoria de
la classe.
El Manel tenia
moltes migranyes. Sempre se’l veia amb el gest adolorit per mal de cap, i ens
deia, calleu o m’explota el cervell.
Ens va fer saber que després de moltes exploracions li havien trobat un tumor
benigne. Una bossa d’aigua era la causant dels diaris mal de caps. I van
decidir operar.
·
Sí,
del cap- Va
fer davant la nostra cara de por.
·
Te’l
van obrir com a la peli d’Hannibal Lècter?- va
saltar el pesadet del Cristian.
·
No.
Em van fer un forat amb una broca i un trepant, gairebé com els que feu servir
a tecno. Bé, una mica més polit tot plegat.
·
Com?-
va voler saber de seguida un
inquiet Miquel.
·
Doncs
així- i va posar l’índex
sobre la templa i l’anular cap amunt, com si simulés una pistola, i tot seguit
va fer un esgarrifós so de màquina de foradar davant la cara de fàstic de
moltes ties.
FFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRUUUUUUUUUUUUUUUU
Després tots ens vam posar a
riure ja que el to humorístic de l’explicació del profe ens convidava a fer-ho.
·
I ja
estàs bé del tot? – li va xiuxiuejar la tímida Mariona
·
Sí,
gràcies. Ara puc afirmar que ja no em fa mal el cap. Ara tan sols tinc
maldecaps per posar-me al dia el més aviat possible.
·
A mi
el meu pare sempre m’ha dit que les operacions del cervell són molt complicades
i que sovint deixen seqüeles- va dir el Gerard des de la
darrera fila.
·
Se
què?
– va fer el Cristian
·
I
tant! Sí que ho són. Em va fer molta por decidir-me a ser intervingut.- va
dir el profe fent cara de terror
·
I
doncs, t’ha quedat alguna seqüela?- va insistir en Gerard, que s’havia
adonat que no li havien respost
·
Se
què?- va atacar de nou en
Cristian.
·
Seqüela,
Cristian. Alguna cosa que no acabi de rutllar com a conseqüència de l’operació.
Vols dir això, no és així, Gerard?
·
Sí,
sí, això mateix- va
respondre somrient.
·
Doncs,
sí.
Me n’ha quedat una. – va dir en
Manel davant la nostra excitada curiositat.
·
Quina? Quina? – van demanar 15 o 20 dels 25
que érem.
·
No
puc pronunciar una consonant.
·
Què?
·
Quina?
·
Quina?
·
La
hac-
va dir somrient.
·
La
hac és muda. És mentida- va saltar el Gerard.
·
No.
Ara de veritat. Estic tan content de la meva nova salut que he perdut les ganes
i capacitat d’enfadar-me. Així que aneu amb compte. No em feu enfadar que no
puc fer-ho. D’acord?
·
Tots
ens vam posar a riure,
i
juro que ho vam intentar.
Comentaris