cosesquenoespodentocar

El nen havia pesat 3,490 gr. Tenia la pell morena i una cara ben bufona però difícil de veure ja que el noi havia nascut pelut. Una gran mata de cabells llisos i bruns li cobria tota la cara.   Aquesta va ser la característica que va remarcar tot aquell que va passar per l’habitació 1020 de la Clínica del Pilar. La mare deia mireu quins ditets més petits i quines ungles i quins peuets i quins genolls més arrugadets i quins ulls més rodons i pels pares tot era diminutiu i encantador, però al sortir de l’habitació per ordre de la infermera –surtin un moment al passadís, si us plau—el comentaris alegres i amb enginy   que li feien al pare eren del tipus: ¾     A qui li ha sortit amb tant de cabell, Roger? ¾     Er xavá e de lo Bitel!, je, je ¾     Roger, prepara pressupost per barber! ¾     Sort que és noi, perquè si no   hauries de fer hores per pagar l’esteticienne! ¾     És un ...

                                          Ben curiós i encoratjador alhora. A la meva classe de 2n de batxillerat ha succeït un fet inusual.   M’encanten aquests esdeveniments que entren   per una escletxa dins la realitat i pretenen instal·lar-s’hi simulant ser matèria tangible del nostre dia a dia. Jo   creia que aquests fets   tan sols passaven a la   literatura. Però he de dir que per a mi no és nou;   jo també he pogut comprovar   com una fantasia ben explicada esdevenia crònica real en els tendres cervells de l’alumnat de 1r d’ESO. Per això m’agrada treballar amb els més menuts de l’insti. Són capaços de fer versemblant veritables ficcions que jo utilitzo com a tècnica casolana per a captar l’atenció. ·       ...

En un primer moment ens hem quedat bocabadats;   mirant-nos i sense saber què dir, ni què fer, ni tan sols què pensar. Després, he notat una sensació de comoditat, de benestar, fins i tot d’alegria. Tu també em somreies. Notàvem la connexió. Talment semblava que sabíem el que pensàvem. Jo m’he enamorat de tu. En el precís instant en què el   metro s’ha aturat a Urquinaona i m’he trobat davant teu. Eres tu, era clar, diàfan, contundent.. Ara sabia   que era possible, perquè m’estava passant.   He   volgut llegir en la teva mirada, la teva boca   i el teu posat que tu també notaves aquest delit cap a mi.   No sé si llegia; llegies? No sé què pensava, què hi feia, on hi anava. Tenia tan sols un temps, un present amb el teu esguard davant meu. Tu no deies res, jo tampoc. Era urgent prendre alguna determinació. Ja sentíem el so que avisava que tancaven les portes. Em passes el teu número? El teu mail? No podia deixar de mirar-te, però a...

He obert els ulls. He obert els ulls. On estic?                                                                                                                                                              ...

L’aigua calma  La mort que juga Silencia el pas   Panxa enlaire La mort fins a mar Deixar-se anar Herbes i plantes  Et llepen el passar  Com els cavalls  Un arbre s’emmiralla Oblida el cel Aviat s’ofegarà  Fins el revolt Amb el cel a la panxa,  el passa sense fre.  Fum i aigua  A pas lent, volant Ja se’n van

El responsable de l’apartament no ens volia retornar la fiança que hi vam deixar quan vam contractar l’apartament. A l’altra banda del mostrador s’entossudia a dir-me que tant la meva dona com jo ens havíem endut les vistes. Era de difícil solució ja que he de dir que aquella persona tenia tota la raó i més. Les vistes eren precioses sobre la badia. Sortíem al balcó i la mar, els velers, els pins; fins i tot la gent que hi passejava, feliç de les seves merescudes vacances, formaven part d’un paisatge inoblidable. Les nits amb la lluna dins les nostres copes de vi, l’olor de mar en calma, la posta de sol, abraçats, asseguts als coixins que trèiem del sofà, i disposàvem estratègicament esperant contemplar totes les tonalitats dels colors en el cel. Mentre m’insistia en retornar el que havíem pres, si volíem que ens fos retornat el dipòsit, jo, tranquil, diluint la seva veu, tancava els ulls i podia veure clarament l’escuma de les ones contra les roques, sentir el crit de les ...