Mentre estenia la rentadora de roba blanca, que havia fet aquest matí, ha caigut el fulard de tons vermells de la meva veïna del cinquè. Sí, la noia francesa que va arribar a la finca l'any passat. Quina sort, ha acabat el seu vol sobre les cordes i l'he pogut salvar.
L'he estès amb dues agulles entre llençols i fundes de coixí.
He seguit estenent i el vermell, que destacava molt entre els blancs m'ha fet pensar en els seus llavis quan es pinta. Sap que és el primer que miro d'ella. Ho faig amb delit, no puc dissimular-ho i m'ho nota. Ho sé perquè els seus ulls em dibuixen un somriure de satisfacció. A qui no li agrada agradar?
Ha caigut del fort vent. El mateix que ara fa jugar amunt i avall la roba blanca i el seu clavell.
Encetem una conversa que acaba en bes.
Pensava pujar-l'hi ara, però ja ho faré.
Comentaris