L'Alba ha anat a urgències perquè passejant entre búnquers de la IIGM s'ha clavat un branquilló. Aquest, amb molt d'enginy i mala baba li ha foradat la xancla i li ha perforat el peu a la banda del dit gros. En un principi semblava poca cosa però aquest matí li feia mal i quan ha esmorzat la llet sense lactosa i cacao li ha començat a brollar pel foradet. Jo li he dit que potser li havia caigut mentre bevia, però ella m'ho ha negat. Lògicament no m'ho he acabat de creure i com que s'havia acabat la llet hem experimentat amb aigua. Efectivament, he pogut comprovar que així que bevia anava perdent el líquid, gairebé de forma directa. Ens hem quedat palplantats de la velocitat de baixada i després amb la mare ja hem parlat de venir a urgències a un poble que es diu Douarnenez, però no podem evitar dir-li Douardenez, amb D.
Jo m'enfadaré molt en francès si ho solucionen amb un pegat ja que en aquest viatge a la Bretanya hem comprovat que si se't peta un matalàs d'aire ja pots llençar-lo a reciclar; ni pegats, ni òsties. L'aire sempre troba el camí, com també ho fa l'aigua.
Comentaris