Avui, el Sr. Manel que al juny va fer els 90, ha volgut felicitar el Nadal a familiars i amistats. Ha agafat el telèfon i, amb l’ajuda de la seva filla, han anat marcant els diferents dígits que de forma ordenada alfabèticament apareixen en un llibre que les seves netes li van regalar. Tant els números com els noms estan impresos en una exagerada mida i amb negreta, per ajudar-lo a veure’ls millor.
Amb algunes persones ha pogut parlar, fer uns riures i rememorar moments importants però d’altres no han respost. Ara acaba de penjar del darrer de la llista, en Zambrano. S’ha quedat moix, mirant el terra i a punt de posar-se a plorar.
-Papa, que t’ha dit? Què tens?
M’ha fet pena. Ja sabia que estava en una residència. No m’ha reconegut i, cridant, m’ha demanat que li fes el gran favor de treure’l de la presó africana on l’havien tancat. No he sabut què respondre i davant de la seva insistència l’he calmat dient-li que ara hi anava a rescatar-lo
Comentaris