cosesquenoespodentocar

Com ja indica el títol la nostra protagonista és la Marta LI i malgrat el cognom no té antecedents orientals. Algun cop quan era molt menuda el seu avi li havia explicat una bonica  història d’amor sobre avantpassats coreans.  Després d'escoltar-la amb atenció, més d’hora que tard, la criatura corria cap al mirall de l’habitació de la mare a comprovar si els seus ulls tenien trets com els de la Wenjia Jing de la classe de 3r. L’avi que ja sabia quina era la seva reacció la seguia amb la mirada i reia en pensar com s’estaria tibant els ulls i la cua que recollia i ordenava els seus llargs cabells rossos.   La Marta LI Pont estava casada amb el Rafel Campruví Cardener amb qui,  després de molt de temps de dedicació, il.lusió i esforç havien tingut l’Heura Campruví Li, que de ben joveneta va seguir la tradició de sa mare i cercava constantment la seva part oriental en qualsevol aparador, retrovisor, pantalla del mòbil o, senzillament, en tots els miralls de casa i ...

  Hola, Gisela. Espero que estiguis bé. El cas és que estic a la biblioteca del meu barri i hi ha darrere meu una persona que vull imaginar que està estudiant. No para d’obrir i tancar un o diversos subratlladors. Llavors he pensat, -ves que la teva neboda no ho faci. I et volia advertir per si ho fessis perquè és un soroll agradable per a la persona que ho fa- no ho poso en dubte- però és MOLT desagradable per a la persona que està a la vora. I més si és un prejubilat, com jo que ja m’hi fixo en coses que en altres temps no m’hi hauria detingut a pensar o rabiar. CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC… I bé, com no m’agradaria que deixessis de tenir amics i amigues que com jo ara no ho suporten però no són capaces de dir-t’ho a la cara i de ben segur et poden fer algun vestidet a mida en algun sopar, et vull avisar i que ho tinguis en compte. Mesura els CLICS, CLACS mentre estudies a la biblioteca o a casa d’algú que encara t’accepti.  Potser he fet tard perquè ja ...

Encara que no el coneguessis, que no haguessis tractat amb ell podies afirmar que era un paio simpàtic. Senzill de descriure, en qualsevol circumstància sempre te’l trobaves somrient. És clar que en una societat on és preuada la seriositat i l’aspecte tosc i rude, sobretot en moda, el Brauli podria ésser catalogat com a mínim d’apardalat.     La meva relació amb ell sempre ha estat d’hola i adéu com a veïns del mateix barri, però ara que hi penso  recordo un cop de demanar-li si feia gaire que havia marxat el 36. Era de domini públic que si aquest bus se t’escapava ja podies barrinar altres formes de desplaçament ja que no el tornaves a veure fins al dia següent. Potser aquí exagero però és ben cert que els intervals de pas eren exageradament llargs.        Ell, amb el seu somriure habitual  em va dir que feia poca estona que havia arribat a la parada i que no li podria ser de gran ajuda en això que li demanava. De tota forma li ho ...

  Li agradaven els seus cabells blancs, llargs, arreglats i a primer cop d’ull, sedosos. Encara no sabia si li agradaven més coses d’ell ja que tot i voler-ho encara no li havia trobat cap altre atractiu que els seus cabells. Tenia una bona conversa, elaborava les frases fent ús d’una bona sintaxi i emprava un lèxic correcte i, fins i tot, quan parlaven del món educatiu feia anar un gran domini de l’argot professional.      Però no n’hi havia prou,  tot i que ella valorava molt en una persona el do de la llengua i àdhuc havia descobert que certs cultismes i tecnicismes ben pronunciats li procuraven un fimbreig agradable de la musculatura més amagada.   Però ella estava en un moment de la seva vida on no volia perdre el temps i aquest home era el que feia. Li havia donat un extens marge de millora perquè acabava d’aterrar a l’institut i era normal que es mostrés desubicat, insegur i preocupat però ja portaven dos mesos i sota aquells cabells l...