Salta al contingut principal

Marge de millora

 Li agradaven els seus cabells blancs, llargs, arreglats i a primer cop d’ull, sedosos. Encara no sabia si li agradaven més coses d’ell ja que tot i voler-ho encara no li havia trobat cap altre atractiu que els seus cabells. Tenia una bona conversa, elaborava les frases fent ús d’una bona sintaxi i emprava un lèxic correcte i, fins i tot, quan parlaven del món educatiu feia anar un gran domini de l’argot professional.    

 Però no n’hi havia prou,  tot i que ella valorava molt en una persona el do de la llengua i àdhuc havia descobert que certs cultismes i tecnicismes ben pronunciats li procuraven un fimbreig agradable de la musculatura més amagada. 

 Però ella estava en un moment de la seva vida on no volia perdre el temps i aquest home era el que feia. Li havia donat un extens marge de millora perquè acabava d’aterrar a l’institut i era normal que es mostrés desubicat, insegur i preocupat però ja portaven dos mesos i sota aquells cabells llaminers tan sols havia trobat un individu que dubtava de tot i buscava en ella la sortida dels laberints on es ficava. En aquelles guàrdies que compartien ella l’havia anat a buscar amb el fil d’Ariadna  un munt de vegades. I ja en tenia prou. 

 Això es deia, això creia, però cada cop que al fons del passadís la detectava i el veia  atansar-s’hi com un xaiet a qui encara no havien tret la llana li sobrevenia una mena d’afecte que jo crec que la confonia.

 N’estic convençut. Ella li veia possibilitats a llarg plaç i per això de nou se l’escoltava, l’assessorava i li feia de mama. Coneixent-la com la conec juraria que esperaria  que s’aclimatés en una primera temporada i, com els jugadors de futbol, ho donés tot, que explotés en la segona i aquí és on tractats tots els temes haguts i per haver, tractarien EL GRAN TEMA sense cap necessitat de la comunicació verbal. I seria llavors quan podria comprovar si de veritat els seus cabells eren sedosos i tenia més coses atractives. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...