Salta al contingut principal

So molest

 Hola, Gisela. Espero que estiguis bé. El cas és que estic a la biblioteca del meu barri i hi ha darrere meu una persona que vull imaginar que està estudiant. No para d’obrir i tancar un o diversos subratlladors. Llavors he pensat, -ves que la teva neboda no ho faci. I et volia advertir per si ho fessis perquè és un soroll agradable per a la persona que ho fa- no ho poso en dubte- però és MOLT desagradable per a la persona que està a la vora. I més si és un prejubilat, com jo que ja m’hi fixo en coses que en altres temps no m’hi hauria detingut a pensar o rabiar. CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC,CLIC,CLAC…

I bé, com no m’agradaria que deixessis de tenir amics i amigues que com jo ara no ho suporten però no són capaces de dir-t’ho a la cara i de ben segur et poden fer algun vestidet a mida en algun sopar, et vull avisar i que ho tinguis en compte. Mesura els CLICS, CLACS mentre estudies a la biblioteca o a casa d’algú que encara t’accepti. 

Potser he fet tard perquè ja ets a quart, ja acabes, (l’enhorabona!) però encara ets a temps de rectificar o de disculpar-te davant de qui de forma estranya per a tu et va fer el buit (sense saber tu el per què)

 Mira, crec que és del tot oportú que t’ho comenti perquè potser t’anirà bé per l’erasmus a Maastricht o per un futur màster.

 Estic content d’ haver-t’ho comentat perquè crec que encara hi som a temps.

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...