Salta al contingut principal

Un viatge de somni (I-II)

 I

Avui és el seu aniversari i per celebrar-ho ha decidit marxar de viatge aquesta nit. Sobre el  llit ha posat la maleta oberta de bat a bat farcida de les coses amb què s'omplen les maletes quan vas tres dies de viatge i a terra, una motxilla petita de vint litres, amb un paquet de mocadors humits, boli blau i llibreta; una ampolla d'aigua, una crema hidratant, un tub de lubricant, una capsa de dotze preservatius i un bon llibre de tapa dura per celebrar el dia de Sant Jordi, llegint.

 Després de sopar, desparar taula i veure, arrepapada al sofà, un concurs de cantants a 3Cat, s'ha rentat les dents, s'ha posat tan sols uns pantalons curts de pijama i s'ha ficat al llit tancant i enretirant primer la maleta per a poder encabir-s'hi. Un cop dins del blanc i planxat llençol l'ha desplaçat, fent-la rodar, al costat de la tauleta de nit i ha posat una mà al mig de la nansa, com per amansir-la per si havia agafat nervis. Abans de tancar el llum, ha obert l'estoig verd de la fèrula de descàrrega, l'ha tret i se l'ha encaixat a la part superior de les dents. Ja no sabria dormir sense ella. Un cop a les fosques ha visualitzat ràpidament els llocs on volia anar, el codi d'obertura de la maleta i ha tancat els ulls. 

 Necessitava tenir sort però estava convençuda que amb les ganes que hi posava somniar la portaria a viatjar per tots els llocs emblemàtics i plaents que havia programat visitar. Tot un regal per acabar el dia. 

 Segur que es deixava alguna cosa… 

 Ho sabia, les ulleres de prop i les de sol. Si de cas ja les agafaria. Ara li feia molta mandra llevar-se. Crec que ho tinc tot. Som-hi!

 I com tenia pressa, s'ha adormit d'immediat.

El Poblenou, 21/4/2026

II

L' hostessa va agafar el micro i va recordar que fins que no es comuniqués i es tanquessin els llums dels pilots de "cinturó posat"  ningú podia aixecar-se dels seients. Era vergonyós, un munt d'integrants del viatge de l'Imserso ja estaven al passadís obrint els compartiments de les maletes. Quina pressa hi havia? 

 Ella s'ho mirava des de la finestra i semblava perplexa d'estar allà, sobretot perquè feia no res el director de l'institut li acabava de presentar un nou professor que vindria a ser el cap de departament. Era el noi que, de tant en tant, venia a fer el manteniment de la caldera del centre. El dire li havia dit que el xicot estava molt preparat i que formant part de la plantilla ja no tindrien problemes de calefacció. El dire se les sabia totes, per això suposo que ocupava el seu càrrec, va pensar. El noi, vestit amb una granota blava de l'empresa i un cinturó d'eines que repicaven mentre es movia, tan sols somreia nerviós com si no entengués gaire la situació.

Ai, que la patirem- va rumiar ella 

A la següent escena, perquè la cosa anava així de ràpida, estaven tots dos drets davant la màquina de cafè malparlant de la Vanessa, el dimoniet de 3r. D. 

 I això que us deia, tot seguit tornava a ser integrant del grup de gent gran que havia arribat a Mallorca. Un moment a l'habitació de l'hotel desfent la maleta i ja estava navegant pel llac subterrani de les Coves del Drac. Al costat seu, asseguda al seient de la dreta, tenia la Consol, la companya del departament de Català que es va jubilar el curs passat. Com era de maca i com la trobava a faltar, collons!   Encara té present el neguit, si ella marxava qui faria els batxillerats?

 Recorda que a la barca li parlava sobre la categoria del  nom que a vegades pren la forma d'adjectiu. I li posava l'exemple d' "home" . I ho il.lustrava a la pantalla de l'ordinador Lenovo que  curiosament encara tenia en propietat, 

" El Jona sempre es feia el mil homes davant els innocents de primer d'ESO"  

 Més tard veia la tridimensional i excessivament blanca creu que ara corona la Sagrada Família des de la finestra de l'avió. 

 Va sonar el despertador de dos quarts de set i encara li ressonava al bell mig del front la frase de la Consol mentre es treia la son de les orelles. Un cop més espavilada i recordant a la dutxa escenes entretallades del somni va ser conscient que,  tot i l'alegria d'haver tornat a veure la seva companya, havia estat estafada.

Diada de Sant Jordi, 2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...