Puc entendre que a alguns no els agradi el paper que han d'interpretar però si més no han de pensar que han estat creats, els han donat vida i tenen una història que explicar. Aniríem bé si abans de començar a escriure una narració calgués fer una reunió prèvia amb els agents o el sindicat d'actors per veure si els papers s'ajusten als interessos dels llurs representats. Si s'arribés a aquest extrem crec que molts escriptors deixarien de publicar per evitar-se problemes. Imagineu-vos que el personatge que has escollit per fer de policia volgués ser l'assassina o el marit ultratjat es negués a fer-ho perquè preferiria ser l'amant. L'autor d'aquestes dues històries pararia boig i no sabria sortir-se'n d'aquest cul de sac. Què hauria de fer? Com podria solucionar aquest atzucac literari? T'ho demano a tu, lector. Com veuries que els personatges anessin per lliure i decidissin interpretar l'obra prescindint del criteri del narrador? T'ho demano sincerament, on quedaria la llibertat de l'escriptor? Qui defensaria el seu dret a ser creatiu i inventar trames seguint el dictat de la seva imaginació? Ens cal reflexionar sobre això.
Ho he de dir, en literatura soc partidari d'un règim dictatorial perquè la democràcia faria trontollar els fonaments, l'encofrat i les bastides de qualsevol obra.
En canvi a la vida real trobo que seria del tot pertinent no acceptar els papers que ens han atorgat i ens aniria bé dinamitar aquest ordre establert i fer que els saltin els ploms als que escriuen aquest drama on sempre guanyen els dolents.
El Poblenou, 27/4/26
Comentaris