Li venia de gust menjar alguna cosa cruixent. Al davant tenia un forn de tota la vida i de seguida es va enamorar d'unes bosses de galetes cruixents de pa amb sèsam. Anava a pes. 3,5€ i, com que tenia un desig, només sortir va obrir la bossa i es va posar una a la boca.
No, merda!
Estava poc cruixent o millor dit un pèl rància. En un altre moment de la vida hauria seguit el seu camí i anotat la despesa al compte de pèrdues. Però ja no estava en aquest moment, ja havia superat aquest estat conformista del “què vols fer-hi?”; la seva edat li proporcionava el carnet de reclamació instantània i lluita contra la injustícia. Així que va retornar al forn que en aquell moment estava buit ( ara sabia el perquè) i li va dir a la dependenta que l'havia atès que aquell pa de sèsam estava passat. La dona davant de la reclamació va adoptar la posició de dubte que havia après del propietari del negoci i així li ho va comunicar.
- Vol dir? Pensi que les bosses les hem fet aquest migdia.
- Estan ràncies. Vol provar-la? I li va acostar la galeta rectangular que prèviament va trencar per la meitat; evidentment li va donar el tros no mossegat.
- Jo el trobo bé- després de fer un míser mos de cortesia.
- Que el troba bé? Sincerament? I si li amago? - va dir-li tota sarcàstica i emprenyada.
- Com?
- Li estic dient que està rància. No cruix per molt que vostè digui que no ho troba.
- No es posi així.
- No em poso de cap manera.
- Si vol li canvio per un altre paquet.
- No me'n refio.
- Vol, en comptes d’aquesta, una bossa de galetes de pa de pipes?
- Doncs sí, millor. Què hi farem!
I va marxar amb aquelles galetes que ja no li feien ni fred ni calor. Estava enutjada però satisfeta per haver lluitat contra el que considerava una estafa. Mentre caminava cap a la porta del CCCB on havia quedat amb el seu marit anava rumiant i fent un repàs particular.
Ja n'hi ha prou de que tothom ens vulgui enredar. El que va instal.lar el ventilador, que diu que no fa soroll i tu vas sentint el nyigui,nyigui contínuament. El mecànic que diu que això és un defecte de fàbrica i que ell no... El fuster de les finestres que un cop pagades s'ha esborrat del món i ja no saps qui arreglarà el pany que grinyola tant o més que el ventilador. Hi ha algú que treballi bé?
Amb tot, el cuc de la gana ja estava a pastar fang.
Més tard, abans d'entrar al debat del CCCB va obrir la bossa i va compartir un pa de pipes amb el seu marit el qual es va mostrar molt content d'aquest extra de berenar ja que sempre va ben afamat. Després de menjar-ne, ella va dir que tampoc estava del tot cruixent aquest pa de pipes i li va explicar tota l'aventura. A ell li va semblar prou bo encara que no li trobava massa gust de pipes. Llavors ell, innocentment, li va demanar quant costava la bossa. I ella li va respondre que anava a pes. I ell, punyent li va dir,
el pa de pipes anava al mateix preu que el pa de sèsam?
I va insistir,
si anava a pes, com saps que la bossa de pa de pipes pesava més o menys que l'altra?
No ho deia però ella reconeixia per un cop que eren bones preguntes.
- NO HO SÉ! va remarcar, acostumada com estava a preguntes inoportunes i a voltes extravagants d'ell.
Ell va demanar una segona i tercera galeta de pa cruixent i ella, mentre tancava definitivament la bossa perquè ja entraven a la sala de conferències, va pensar que totes aquestes qüestions que ara li plantejava les hauria d'haver resolt al forn. I llavors tot aquell sentiment d'orgull que havia tingut al reclamar el que no trobava bé es va anar estovant tant o més que el pa amb sèsam d'aquell maleït forn de tota la vida.
El Poblenou 17/6/26
Comentaris