El tema de les parelles és complicat, sobretot si la suma dels seus components és senar i el mínim múltiple de tres. Si ens posem a la pell del Jordi, el membre repetit d'aquestes parelles, podem adonar-nos de la complexitat del joc sabent que ni la Júlia ni la Gemma coneixen els desdoblaments que li cal fer al noi per poder atendre-les.
Si en secret entrem a l'habitació del Jordi podrem veure enganxat darrere la porta un calendari amb un munt de notes sobre les quadrícules dels números. A la primera pàgina, encerclat es pot llegir
Gemma, verd.
Júlia, vermell.
Així que amb aquesta premissa- llegenda podem entendre a qui correspon cada anotació. Allà apareixen llocs i hores de quedar. També veiem alguna activitat subratllada com un cinema, dinar, sopar, etc.
És interessant també interpretar un mapa de Manresa que està grapat a la fulla interior de la porta del seu armari. Hi ha una línia recta feta amb subratllador groc que divideix la ciutat. La part septentrional correspon a la Gemma i la Meridional a la Júlia. Zones estratègiques escollides per proximitat a les seves vivendes. Ningú li assegura al Jordi una topada de cara amb coneguts de banda i banda però aquesta divisió territorial no les facilita, oi? Si més no és el que ell creia quan va fer aquesta partició. Cal reconèixer una molt bona organització que potser va aprendre a l'ESO. Mitja ciutat per a cadascuna i així ens evitem coincidències no volgudes.
Un crack.
Analitzant el calendari observem que dijous, dissabte estan reservats per a la Júlia; i divendres, diumenge per a la Gemma. I a tot això cal afegir entrenament de bàsquet dimarts, dijous i partit el cap de setmana. A casa, els diumenges a les 10h. però a fora cada equip contrari té el seu horari.
El planyem, però també l'admirem.
Ell entén que està ficat en un gran embolic però no pot ni vol prescindir-ne perquè està aprenent i gaudint per partida doble del món de la parella.
Abans de tancar els ulls per dormir ressegueix en la foscor de la seva habitació el gust dels seus llavis, la geografia dels seus cossos i les carícies que proporciona i rep. Juga a sobreposar imatges, olors i tactes, s'excita i tot i estar esgotat del primer de batxillerat i el dia a dia són moltes les nits que no s'adorm fins que no s'ha masturbat a dues mans i amb els mugrons virtuals de les noies jugant amb l'àpix de la seva llengua.
Cada matí mentre es dutxa té un pensament negatiu que li recrimina l'engany i li xiuxiueja mals auguris, però amb el cafè amb llet i la magdalena que li té preparada sa mare, se li esvaeix de seguida i abans de sortir de casa ja es mostra il.lusionat i pensa amb qui es rebregarà avui.
Això seu no va d'amor, ho té clar encara que a vegades li venen rampells d'enamorament a banda i banda. No pot evitar-ho ja que tant la Gemma com la Júlia se l'estimen i li ho demostren en cada cita. Quan la situació es tensa aconsegueix sortir-se'n pensant en el mal que li podria fer a l'altra i així va trenant xarxes de protecció per evitar qualsevol caiguda emocional.
Tan jove i tan preparat.
Li va passar pel cap incorporar al grup una quarta persona, la Míriam, la fornera a qui cada dissabte matí li comprava el pa. Aquella bata blanca li marcava uns pits arrodonits i tersos que enterbolien el seu enteniment a l'hora de demanar una de mig o dues de quart. Les belles formes li recordaven les atletes de tir amb arc de les Olimpíades passades a qui la cinta del carcaix els els remarcava de forma molt sensual.
Com a ella també li feia el pes el noi van quedar en els dies que li quedaven lliures però no va anar més enllà. No podia forçar les costures del mes de juny carregat com anava de milers d'exàmens.
Manresa no era tan gran així que un mal dia just abans d'acabar el curs tot es va descobrir per un error en la programació setmanal del seu atapeït calendari i se'ls va girar feina a les mares respectives per aixecar l'ànim de les noies estafades.
El Jordi inicialment trist va demanar múltiples disculpes posant com atenuant el món descompensat i desconegut de l'adolescència. A l'empara del seu victimisme en breu va poder passejar-se tendre però ufanós per bars i terrasses del centre. Per a moltes companyes de classe va passar a ser l'ésser més indigne de l'insti, en canvi per als col.legues va ser el personatge més lloat d'aquell curs 2025-26.
A la majoria de lectors/es aquesta història ens posa els pèls de punta. Aquest mentider compulsiu ens treu de polleguera però siguem sincers, en els temps que corren, qui podria passar a ca seva un escorcoll exhaustiu de la UCO?
El Poblenou, 13/6/26
Comentaris