Salta al contingut principal

La primera broma

 Avui m'has fet la primera de les teves bromes. Estaves plorant com un bebè que vol expressar
alguna necessitat o malestar. Crec que era una combinació ja que el teu pare t'ha canviat i tenies una bona morterada verda de meconi. Tota una Amazònia. Un cop net has tornat als meus braços i seguies amb la mateixa aguda simfonia. 

 He provat un popurri de les tres tortugues, dins la fosca tot d'una..., i tinc una formiga a la panxeta  però amb el megàfon seguies a primera fila de la manifestació reivindicant el teu enuig. Amb la boca ben oberta mostraves el frenet amb tot el seu esplendor. No hi havia cap proposta de la patronal ja que la teva mare estava dinant per poder-te alimentar i el teu pare recollia l'habitació de l'hospital per marxar cap a casa. Sobre la taula de negociació no hi havia cap més oferta que cantar una variant insistent i reiterativa del NaNaNanananananananananananaanana ben interpretada per l'avi.

M'hi he posat amb la intenció d'agradar i de sobte, has tancat els ulls de línia de llapis Staedtler de mina 0,5mm i la boca, on abans vibrava una encesa úvula i i t'has quedat inmòbil.


Com una estàtua de sal.

 Jo he callat de cop.

No he tingut cap sensació de victòria sinó més aviat de por. I t'he buscat urgentment la panxa per sota de la muselina i he apropat l'orella al teu pit i m'has espantat de valent. Sort que he notat que respiraves i t'he mirat fins a gastar-te la cara de nadó que tens. I en aquest moment t'he pillat, bandit; has obert mig ull i l'has tornat a tancar. Quin bibi!, t'has fet l'adormit perquè deixés de cantar el pesadet NaNaNaNa.


La maternitat 21/6/26


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...