Després de mamar caus a plom,
sobre un núvol que inventes.
T'embolcalla una profunda son,
que no et permet fer res, t'hi despenges.
Poses cara de saber dormir,
com si ja vinguessis ensenyat,
després d'un bon àpat de pit,
el que toca és deixar-se anar.
Marxes tan i tan lluny d'aquí
que a les antípodes podria fer-te
navegant en barques maories,
o cantant i dansant les haques seves.
I quan la gana et desperta el crit
corre-cuita, vinga de pressa
t'hi enganxes d'esma al pit
i no et recordes de ningú ni on eres.
El Poblenou 6/7/26
Comentaris