Salta al contingut principal

Buidar el pap

 Ho diré amb la boca petita, xiuxiuejant, sense vocalitzar gaire perquè no se m'entengui però ho diré perquè no ho puc amagar. Em crema per dins (sense necessitat d' Almax), la meva jove és cleptòmana. Em penso que de tan sols un producte però dic jo que la poca varietat no et salva del trastorn. Vaja que no crec que existeixi  un grau de cleptomania en relació a allò que te'n duguis cap a casa sense haver passat per caixa. 

 Quina idea n'havia de tenir? Cap ni una. Ha estat del tot inesperat i no sé com posar-m'hi. De moment he decidit buidar el pap en el keep del mòbil. 

 Mentre escric no m'ho  estic passant bé però ja em noto una mica  més lleuger. 

Tot va ser descobert  dissabte a la piscina del càmping. Avui és dilluns; tot el cap de setmana amb això a dins. 

 Així va anar. Havíem trobat unes gandules lliures i entre ella i jo ràpidament les vam disposar per estar tota la família juntets. Amb tots els moviments la seva bossa va quedar en un dels extrems del nostre petit corralet i em va demanar amablement si la hi podia atansar.

- I tant, té. 

- Gràcies, avi Jaume

 La bossa estava oberta i no vaig poder deixar de veure com per sobre de les tovalloles ben enrotllades es bellugaven i xocaven entre ells quatre vaporitzadors de la considerada millor marca farmacèutica de protecció solar per a infants. 

-No dels petits, no. Dels grans, què deuen fer, 250 cc? 

Quatre són els que vaig poder veure a primer cop d'ull. Qui m'assegura que sota les tovalloles no hi visquessin ben ordenats altres quatre? La bossa era de les grosses i pesava. Mentre ho escric reflexiono sobre el fet i em demano 

-d'acord però per què necessites portar els aerosols a sobre? 

 Suposo que també deu ser un efecte secundari de la malaltia. 

Estic preocupat però no tant perquè la protecció és per a la meva neta i tot el que sigui tenir cura d'ella ja m'alegra. 

Ben mirat, potser la deixo fer i no dic res.

 Sí, crec que serà el millor. De fet, qui no té un all té una ceba. 

Ep! Però si per un casual veig accidentalment que a la bossa porta 

-què et diré jo, ara m'ho invento, ampolles de 75cc de perfum per a ella, faré el cor fort i li ho diré al meu fill i ell que decideixi. 


Camping Huttopia La Clarée, 9/8/2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

COSETES DE LES PARELLES I L’AMOR

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...