Mentre sopàvem, acompanyats d'un foc ben alimentat i reunits al voltant d'una taula ben parada de formatges, xolís, patés i botifarres, la Madrona ha obert el seu tresor, la seva llibreteta.
Ha volgut consultar alguna nota del dia d'avui i de seguida l'estança s'ha omplert de les olors refrescants de les seves plantes aromàtiques. Entre les cames, ens corrien tota mena de bestioles, algunes de ben estranyes, com ella diu, fetes de gargots.
Com sabíem la procedència res ens ha fet por, és més, alguns de la taula hem començat a acaronar-les.
Ella s'ha esverat quan s'ha adonat de la poca resistència de viure al paper de les seves coses i s'ha aixecat de la taula i ha cridat
- Ep, això sí que no, "sinvergüenses"
I de seguida els fugitius penedits s'han col.locant en fila índia per retornar en ordre a les pàgines orfes.
Un cop desparada la taula, tothom s'ha arrepapat a les butaques amables de Casa Llorenç, llavors s'ha fet el silenci i han brollat de terra un parell de femenines fantasmes. Cansats de les aventures diürnes ens hem deixat fer i curioses ens han fet una bona repassada. En legal reciprocitat nosaltres a elles,
la més propera era granadeta, baixeta i juganera; ha espantat de broma el Martí quan estava distret. L'altra, de ben jove, s'ha mirat el Joan amb ulls llaminers.
Quan s'han acomiadat les presències etèries ha pres amb més força el foc i la conversa, il.luminant les cares alegres dels nuvis i, reflectint sobre la copa balon i les bombolles del cava el somriure de les flames compartides.
Bonics dies al Pallars ben acollits i en bona companyia.
26-29/10
Comentaris