Fora de joc

 Al càmping aquest cap de setmana han fet la festa de Halloween. Jo sempre he estat molt crític amb aquesta festivitat ja que aquí, a Catalunya, ja tenim les nostres tradicions vinculades a la tardor i els productes de la terra com les castanyes, moniatos i els pinyons que fan deliciosos els panellets. Dit això puc entendre que en un càmping de platja, on la gran majoria de clients en aquesta època són gent gran arribada del nord amb les seves autocaravanes, doni més joc la festa anglosaxona que no pas la nostra Castanyada. Els estrangers jubilats s'hi estan pels  hiverns més càlids, el mam més barat i per passar-ho bé.  Això ho sap la direcció i el grup d'animació ha de fer el possible per satisfer les seves expectatives. 
 Per aquest motiu,  a banda de decorar  tot el càmping amb teles d'aranya, monstres voladors i bales de palla amb moltes, moltes carabasses,   han fet un concurs de disfresses i decoracions de vehicles. Nosaltres, els de la parcel.la 620 no hi vam participar, lògicament. Com sabíem que passaríem la festa aquí, ja de casa vam portar una safateta de panellets, dos moniatos fets, un grapat de castanyes i una ampolleta de moscatell   amb una senyera al coll on es llegeix record de Sant Miquel del Fai. Després de la nostra particular i, per a molts pipes, estranya celebració sota el caliu de l'austera bombeta penjada del tendall,  per pura curiositat vam anar al lliurament de premis. Sobre l'escenari al costat del restaurant una de les animadores  va proclamar, en anglès de la Costa Daurada, la parcel·la 422 com a guanyadora de la categoria  "caravanes guarnides" . 
 Després hi vam passar a veure-la i vam coincidir amb el jurat. Era la justa vencedora; el vehicle semblava un autèntic cotxe de morts. El premi a la millor disfressa el van atorgar a una parella neerlandesa que es va transformar en Jason i Pamela Voorhees de Friday the 13th. Es van posar molt contents quan van pujar a rebre el premi i engrescats de felicitat van simular que assassinaven el presentador. El públic assistent xalava des de les seves taules del bar. El premi de consolació te l'haurien d'haver donat a tu per la cara d'espant que hi vas posar.
 Un cop lliurats els premis va haver ball amb un cantant que simulava ser l'Elvis. Sobretot dones alegres que pretenien ser tètriques, guarnides de vels negres van sortir a ballar country en línia. Més tard s'hi van apuntar més parelles que ja havien consumit prou alcohol per haver deixat la inhibició al quartet de wc químic.
  I ja que estem amb el tema disfresses volia fer una reflexió que no ve a tomb però la faig venir bé ja que he parlat de dissidència.
És aquesta:
Tot i ser avi i estar encantat de ser-ho mai m'he vist com a integrant de la gent gran. M'hi desentenc. Algun d'aquests fatxes de qualsevol època em diria ¿que pone en tu DNI? Em miro al mirall de l'entrada dels lavabos i ho veig, és clar que m'adono però, no sé com dir-ho, tinc una mirada interior que sempre em veu molt més jove d'aquest del davant que sembla portar una màscara pròpia del Carnaval.
 Serà per això que he volgut escriure sobre el devenir de la festa de la Castanyada halloweenera al càmping. Ja he dit que em sento aliè i malgrat  això sembla que porti una disfressa ben posada i ningú del tribunal no ho hagi advertit i qui sap?, potser premiat fora de concurs.
Cambrils, 17/10/26