Es van trobar vint-i-cinc anys després per casualitat a les escales mecàniques d'uns grans magatzems. A la planta cinquena, la de roba de la llar, es van fer un resum de les respectives vides. Fills, feina, on vius ara?
Tens pressa? No, no, què has de fer? Res important, venia a mirar uns bastons de muntanya i tu? Res, badant. M'he jubilat!
Fem un cafè? Vinga! Estàs igual. Tu també.
Però no era cert.
Xerrant van baixar les escales mecàniques i van anar a seure a una terrassa del bar restaurant d'un hotel d'allà mateix. Mentre es posaven al dia de viatges, amistats i retornaven i ampliaven fills i feina s'adonaven a banda i banda que sí havien canviat. I molt.
Ai, no me'n recordo d'això. Quan dius que va passar? Tres nenes? Feies de profe? Ostres, la memòria! Sí, a mi també em passa. Vaig a l'habitació a buscar una cosa i quan soc allà no tinc ni idea a qué havia vingut.
De fet res del que s'explicaven coincidia amb el que recordaven un de l'altre. Però anaven fent. Dissimulaven
Aquest no és pas en Raül.
Però si aquest no és en Marc!
I m'he confós. I m'he confós. I tant que no ho és pas. Però s'hi assembla. És clavat el malparit. Ell està convençut que soc jo. Però qui collons és aquest?
Però dissimulaven. Havien arribat tan lluny que difícilment hi havia marxa enrere sense haver de passar una excessiva vergonya. Qui era el maco que s'aixecava i deia, perdona m'he equivocat de persona?
En el moment que tots dos ho van tenir clar van abandonar definitivament els recordatoris de temps llunyans i van passar a un marc d'actualitat, política, habitatge, massa turistes, obres; no es pot aparcar enlloc i aquí ja es van trobar més còmodes i fins i tot tenien una opinió coincident en molts dels apartats que anaven tocant.
I bé. Hauria d'anar passant. Sí, sí a mi també se m'ha fet una mica tard. Vaig a pagar, et convido pels vells temps ( tots dos mig reien per dins). Per sort la funció s'havia acabat.
Vinga doncs, records a la família, Raül
Igualment, Marc
El Poblenou, 20/10/2026
Comentaris