Salta al contingut principal

Algú es prepara per a competir

 Quan en un dinar familiar sobre la taula hi ha un plat amb una truita de patates tallada a quadradets sempre hi ha un trosset que et sembla més maco que els altres,  ja sigui per ben tallat, aspecte o mida, sobretot si hi ha gana.

 El mateix passa a l'hora d'escollir un tros de formatge, llonganissa, croqueta o  pastís; si es tracta d'una celebració. 

 A la meva família  la selecció d'un tros del tortell de Reis esdevé un fet extrem. Ens agrada trobar-nos el dia 6 de gener i celebrar amb xocolata, nata i xurros l'arribada dels Reis Mags de l'Orient, però quan arriba el moment de la tallada del tortell, els nervis estan a flor de pell.  Saber escollir esdevé tot un art i és més punyent que les raons que he esmentat anteriorment. Ens hi va l'economia de tot un any.

M'equivoco?

 Ja sabeu, és una tradició ben reconeguda a tot el país, a qui li toca la fava paga el tortell. En el nostre cas, el de l'any vinent. Darrerament és pertinent fer una foto per tal de tenir un document definitiu de qui ha estat la persona desafortunada. Acostumem a fer-la acompanyada de qui ha estat coronada per haver trobat el rei. La tragèdia i la comèdia compartint el solemne moment.


 Això només ha estat una breu introducció per a parlar d'en Biel, el meu net i veí. El cas és que el noiet quan ve a casa  té  fal•lera per pre-mossegar un paraigües de goma de les seves joguines que tenim aquí. Sempre el repassa amb ganes i fa anar genives, llengua i llavis amb fruïció. S'hi passa estona i es pot dir que  aquest mossegador de nadons el tenim amortitzat perquè abans que ell s'hi havia entretingut la Miranda quan era bebè.  Ens hem fixat  que, de tant en tant, se'l treu de la boca i l'examina per saber quina zona està pre-mastegant. Bavejant el mira amb deteniment i sembla un científic estudiant la forma i qualitat de l'objecte.  Què hi busca? 

Això m'ha fet pensar que potser ha adquirit genèticament  la traça d'observació de tortells, pròpia de la majoria dels seus familiars, des dels més propers fins als més llunyans. Vés que no tingui aquesta capacitat innata i l'estigui perfeccionant sabent que en breu ens trobarem tots plegats davant l'agredolç dilema de saber escollir bé.

 Compte!, un petit expert s'integra a la partida. Caldrà estar ben atents.


El Poblenou, 17/11/26

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui ets?

                                          En un instant et canvia la vida  El meu marit després de caure de lloros saltant per les roques ha esdevingut xinès.  Jo no he vist com queia. M'ha dit vaig a fer una foto des d'aquell punt d'allà. Vols dir? Compte!, fa molt de vent i et pot llençar a terra. No és cap broma, és la Therese i han dit que afectarà molt aquí, a Les Canàries. Ai que la patirem! Bah!  I passat una estona ha aparegut eixugant-se amb una mascareta blava, tota tenyida d'un vermell ben viu, els regalims de sang que li baixaven per la cara .  HE CRIDAT, m'he espantat i en un primer moment l'he volgut renyar però de seguida he tret mocadors de paper per ajudar-lo a netejar-se. Llàstima d'ampolla d'aigua que teníem desada al maleter. De fet havia de ser una llambregada ràpida als penya-segats però com sempre el senyoret...   No deia res, emp...

POTENCIALITATS

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...

Mira'm

 Tens ulls alegres  i                                                                                         Pinzellades de marrons i grocs damunt un llençol verd. Hi juguen caderneres i esquirols, perdent plomes i pèl. Un raig de llum els banya  I amb aquest or em mires, i de la deu de la tendresa brolla l’aigua, somrius, rius  i et gires. A la volta de l’esfera; al revers, missatges i secrets ( s’amaguen) A traïció i juganers, els vents fent remolins, enlairen. I es veuen: una idea, un sentiment, et vesteix, et colga i t’emociona. I duus gronxades a les ninetes   i al pensament... La paraula, la carícia, mmm la persona. Tens ulls alegres  i S’incendien quan toca ser  defensors, ...