cosesquenoespodentocar

ESCENES QUOTIDIANES Ella va obrir els braços i m’hi vaig encaixar. Feia fred i la calidesa del seu jersei verd d’angorina i l’escalfor dels seus llavis, que començaven a lliscar per lòbul dret de la meva orella, em feien sentir a gust. Em vaig fer bola i, fins i tot, em podria haver adormit. El ritme acompassat del seu cor em recordava que la vida estava en funcionament i no podia desaparèixer, malgrat que els meus ulls ja es posicionaven en sentit contrari.   Va voler remoure’m per tal de cercar una relació oral però el meu estat de satisfacció s’hi resistia al canvi. Com més em sacsejava, més m’encaixava, com si volgués formar part de la seva biologia, del seu ecosistema.   Després d’una bona estona arrapat, em va regatejar i de cop i volta estava a l’exterior, sense cap mena de protecció. Sol, fred, apartat del seu escalf i del meu peluix.  Llavors em va dir Escolta, no et facis el ronso. Hem quedat per a parlar sobre les obres. Vinga, va, sempre fas el matei...

 Et lleves d’hora, et dutxes, t’afaites, et poses desordorant i  tres xip-xip de colònia; et mires, t’agrada el que hi veus i tanques el llum. Vas a la nevera i agafes el tupper amb trossos de variades i fresques fruites que l’Alba, amb amor i vacances, et va preparar ahir. Et sents fresc i despert malgrat que són les 5h. de la matinada i cal anar a treballar. No et fa mal el costat; feia dies que no et trobaves tan bé.   Entres a les 6h. però t’agrada arribar d’hora per a canviar-te, saludar tothom i “platicar” una mica abans de començar la jornada laboral. Els carrers són encara foscos i els llums dels fanals mostren la teva ombra allargada camí del metro. La hi vas resseguint i veus com s’arronsa i s’allarga depenent del feix de llum.  En aquest joc de mirades descobreixes al terra, al costat d’un banc de l’avinguda Mistral, un bitllet de 100€. No t’ho acabes de creure però t’ajups, l’agafes i urgentment te’l fiques a la butxaca. Et poses una mica nerviós i n...

 Avui, 15 de juliol m'he despertat ben d'hora i m'he dit que volia notar que estava de vacances, així que no ho he fet esperar i m'he rentat, m'he vestit i cap al carrer que hi falta gent. Només sortir fora,  badar en tancar la porta de l'escala i no enfilar de pressa el camí del metro ja m'ha proporcionat una sensació de llibertat que enyorava. Ara tan sols em faltava decidir si anava cap a la dreta, al bar de la Montse, o a l'esquerra, al del Papitu. M'he deixat anar i m'he trobat davant la llarga barra de tapes que regenta en Pep Romàs, en "Papitu" per a tothom.   Dret i estirant el coll he fet un bon repàs i m'he enamorat d'una truita de xampinyons molsuda, brillant i sucosa.   Surto fora, una cervesa, unes llesques de pa amb tomàquet i un tros d'aquesta truita. Fas molt bé, acabada de fer, ben calenteta està.  He mirat el mòbil i quan m'han servit, ep!, amb forquilla i ganivet, m'he concentrat i m'he alliçon...

  Ben d'hora tant els snaks bars com els bars i restaurants havien obert portes i abaixat tendals. S'esperava un bon dissabte per fer calaix. A primera hora del matí havia anat força bé servint cafès,  cafès amb llet i pastes o la fórmula d'entrepà i beguda; o bé qualsevol altre tipus d'esmorzar.     Cap a les 11h. ni un ànima, tothom cap a Tirant, Binigaus, Pregonda o Son Saura.  Així que l'operació medusa es posa en marxa. Cada barca en porta 100 de les varietats Rhizostoma pulmó i Pelagia noctiluca que en Quimet, el viu pescador d'Es Migjorn Gran, distribueix, de forma àgil entre diferents embarcacions, quan les campanes de les principals esglésies de l'illa toquen a sometent unint a tot un poble. A la cala dels Alocs, dins d'una construcció en forma de refugi,  cria eixams en una mena d'aquari casolà. A les 12:30 i de forma simultània, les galledes són abocades a mar a tocar de les principals platges, cales i caletes. I a esperar que l' urtic...

  A la classe d'anglès la teacher Helen ha trobat un paper al terra que conté unes notes. Dissimuladament  retorna a la seva taula i, aprofitant que els nens i nenes de 1r estan mirant còmics, les llegeix. Fa l'esforç d'entendre aquella grafia que és totalment verge, ja que en aquest curs han après a escriure gràcies, sobretot a les ganes d'aprendre i a la seva tutora Aurora,  que és la gran responsable que passin a 2n. amb la facultat d'expressar de forma escrita els pensaments i anècdotes d'una mainada de tan sols 6 anyets. S'inicia la nota amb un traç vacil·lant però amb un contingut ben segur i contundent, Com m'agradaria estar com abans, Natàlia La teacher Helen, després de desxifrar aquelles lletres que formen paraules que no acaben de seguir la línia recta, s' alegra  d'entendre la frase i ara necessita llegir la següent, que imagina que és una resposta  ja que el blau de la tinta és diferent.  No entenc que dius Aquesta és l'oració i ...

 COM M'HO FAIG? El curs passat ja va ser tota una prova de foc i aquest el vam iniciar amb les  mateixes pors, dubtes i tots els inconvenients que mai hauríem arribat a imaginar. A més a més, em tocava ser la directora del centre. Estupend! Què voleu dir? Em toca? De veritat? Com ha passat això? Ho heu decidit quan jo no hi era? Què m'he perdut? Puc delegar? Negar- m'hi? No?  Ho havia de provar, què hi farem! En definitiva, amb una interior sensació d'estafa prenia els segells del centre, els interruptors, la clau de l'alarma i l'agenda amb els noms i números importants. Tot un repte que ara mateix em suposava fer el K2 hivernal. Què volia dir? Ja ningú prenia les decisions per mi, ja no delegava en cap companya, ja no preguntava; jo donava les respostes.  Passava a ser la persona a qui tothom miraria, consultaria, demanaria i per què no, criticaria  en darrera instància. Interessant, oi?  Benvinguda nova vida en tots els sentits. Sense encara tenir temps d...