cosesquenoespodentocar

A la proa em parlaves de dofins juganers (que llestos i simpàtics que són!)  (talment com tu) i de diferents tipus de balenes;  la nit i la seva explosió d’estels al mar;  ones i calma i més ones i el vaixell amunt i avall;  em deies que ocells aventurers, gorrions, esmerles, estornells, gavines i pit-rojos, al mig de l’oceà, aterraven sobre la teva espatlla  sense cap mena de por i jo,  et resseguia amb calma totes les formes del teu cos, la mirada, el nas, la barba, els llavis, les dents i la camisa blanca de grumet i, tota la pell; cara, coll, braços, i sabia, mentre  la teva veu se’m feia necessària, que la mar començava a tenir el color dels teus ulls.    Em vaig girar per instint i allà estaves, a l’amura de babord. Et vaig dir adéu des de terra, i tu, em vas retornar la salutació amb la mà.  (Agafo  aire i respiro. Torno als disset).  Ostres! Tot el meu jo es balancejà i un lleuger mareig s’apoderà de mi.   Tot...

  Ara volarem ben lluny, a 180 graus de tu i el viatge emociona, vitalitza, neguiteja i il.lusiona  però ens allunya  així que haurem de pensar com aconseguir de tant en tant estar juntets, sumant uns altres 180 cap a tu si no et mous gaire del lloc on ets. Hi hem de pensar. Som-hi! Idees: Podem tenir una finestra inventada amb boniques cortines que a l'enretirar-les ja ens poguéssim veure. I ja posats (perquè no en tindrem prou) uns vidres de fàcil obertura per a deixar participar  tots els altres sentits  gelosos de la vista. També podem rememorar la breu però intensa història que hem viscut.  Per posar un exemple seguir amb gran expectació el recorregut saltarí del gall, les ensopegades de cap de la granota i els canvis de sentit a la babalà del cotxe de corda. O quan et cantava en castellà  "chicha, chicha la salchicha"  i després adonar-me'n i fer-ho tot seguit en català  "xixa, xixa la salxixa"  i obries molt la boca i somreies com...

  Estimada Miranda, mica en mica et conec una mica més; vull que ho sàpigues. Aquest somriure que dibuixes mentre m'acosto a tu té més d'un significat. Deixant de banda els altres vull centrar-me en el més interessat. Em somrius i amb les bellugadisses manetes de cranc treballes l'aproximació d'alguna part de mi cap a les teves genives. Mentre ho fas t'inventes una cançó convincent i fàcil d'aprendre que acompanyes amb aquells ulls arrodonits tendrament atractius 🎹🎵🎶 Vine,  que vull saber a què em saps vine cap a mi. 🎼Acosta't,  que vull tastar com ets acosta't cap aquí. 🎼Deixa'm vora els meus llavis deixa'm el teu dit. I després amb fruïció el succiones i el repel.les una estona fins que et canses i retornes a la teva saborosa mà. T'ho vinc a comentar per si et penses que jo també em mamo el dit. La Alberca 17/10/24  

 Me'n vaig a escalar amb els meus pares. Bé, potser no m'he expressat prou bé; soc petita. Acompanyo els meus pares a escalar. Jo de moment m'ho miro. Des de la meva posició puc imaginar-me quina és la via que han de prendre ja que he après a veure bé les presses o, si la paret està preparada, d'una llambregada veig com estan disposats els anclatges i endevino on col.locaran els mosquetons per assegurar-se. Es pensen que m'entretinc mirant com passen els núvols o ressegueixo algun ocell.  Què en són de passarells!  Jo de moment m'estic al que  anomeno màrfega de camp base però d'aquí poc estaré prenent el sol assegurada en alguna reunió, talment com ho fa ma mare. I, fins i tot, potser m'adormiré i somiaré que estic allà baix, embadalida amb el color i el serpentejar de les cordes. El temps escala molt ràpid. El Poblenou, 21/09/24

 El maltractador es mira les  xancles,  es repassa les ungles dels peus, fa una pausa i esbufega. No està satisfet del que veu. Cada una és de son pare i sa mare. L'excés de panxa no li permet tallar-se-les amb una mica de criteri. Aixeca el cap i mira a un infinit que es troba en el bungalow veí de la seva atrotinada caravana del càmping on està exiliat.   Tan sols l'acompanya el seu gos petit que l'estima amb devoció i que fa tot el que ell mana. El Tobi s'adorm sota l'ombra del vehicle i no entén per què fa dies que no veu la seva mestressa.  El maltractador que no se'n considera mira tonteries de tiktok, no està per òsties però se li escapa algun somriure amb tos  davant algun vídeo poc imaginatiu però molt línia Torrente. Quan se'n farta, entra al mail i esborra missatges mentre es caga en la puta mare que  va parir els correus brossa.  No en té d'altres. Sota els pits se li forma un petit llac i un riuet  li comença a baixar fent s...

  No sé com ni quan ha corregut la brama que la pròtesi de titani que em van posar dona sort. Gent d'arreu se m'acosta i em frega mòbils (joc online), dècims dels cecs i loteria, i fins i tot, algun document de properes proves mèdiques. Inicialment, era la família i els amics amb un somriure. Ara, ja és la gent del barri que al forn, al super o abans d'agafar un bícing elèctric em freguen tota mena de papers, medalletes i figures. Davant d'aquest èxit he pensat en demanar la voluntat portant de bracet un porquet d'argila per fer guardiola. També estic rumiant la idea de gestionar un calendari de visites a casa. I tot es va iniciar amb la bocamoll de la Mercè. Un cop acabades les deu sessions de fisioteràpia a l'hospital ja vaig començar a sortir a fer passejades primer amb les dues crosses i més tard, amb una de sola. -Noi, això ha estat vist i no vist- em va dir quan vam coincidir fent un cafè al Granier. Doncs, sí. Estic molt content, Mercè. A casa ja em moc s...

 Avui t'has adormit entre els meus braços. No ha estat arribar i moldre perquè t'agrada ser gronxada a un ritme alegre i en una posició on et trobis més còmode. Un cop resolts aquests serrells has anat caient, però poc a poquet, cap al lloc on marxes quan t'adorms. Abans d'arribar-hi has fet parades en algunes estacions. La primera és la d' un petit ensurt en el teu somni; això fa que de sobte et belluguis espantada i arribis a obrir una micona els ulls. Un cop superat aquest tràngol avances el dormir fins que arribes a rebrincar-te per un soroll exterior. Dura poc i segueixes fent. Tothom fem shhhhhhh i abaixem el volum. Finalment quan ja sembla que ja has arribat al teu destí et remous per un inesperat reflux. I ja està, ja t'adorms profundament. Te'n vas molt lluny i ja es pot parlar de tot perquè és com si entressis de nou a la matriu enyorada on t'anaves fent sense cap preocupació. Et contemplem com una obra d'art en moviment. El que ets.  Quan...