cosesquenoespodentocar

 Els quillos del carrer necessitaran de forma urgent unes fèrules de descàrrega per poder passar la nit i alleugerir un sobrevingut bruxisme. Ara mateix, emprenyats xuten pedres al parc i es preparen per a una 3a guerra mundial contra els russos, xinesos,  musulmans o tots tres junts. Aquesta vegada els independentistes s'han lliurat. És la injúria més gran que els podrien haver fet, a llurs putos mòbils no els arriba internet i algú haurà de pagar aquest atreviment. Sembla que s'estiguin organitzant al parc però també em fa la impressió que tan sols reneguen emmurriats pel sever i injust càstig. Han de parlar entre ells i no en saben gaire, llavors criden i colpegen arbres.  A les terrasses dels bars foscos, els cunyats, amb una pròtesi de mitjana a la mà estan bavejant teories conspiranoides de tota mena. També han fet un curs per correspondència sobre electricitat i entre glop i glop van empalmant cables que solucionarien el problema en un no res. Als cunyaos s'hi han ...

  Ara m'hi ha donat per pensar. Potser la innocent pregunta que et vaig fer sobre si t'interessaven els jocs d'atzar no va ser prudent per part meva. No tenia cap malícia, només pretenia ampliar el nostre camp de conversa i coneixença.    N'estic convençut que el silenci inicial i el canvi estratègic de tema avalen la meva creença. El fet de no rebre cap resposta per part teva m'ha portat a entendre que tens un problema real amb la ludopatia.   Des d'aquell dia no he deixat d'imaginar-te en màquines escurabutxaques de múltiples bars després d'un mal examen, d'una classe travada o d'una resposta desafortunada d'alguna companya. Qualsevol frustració t'ha obert les portes d'aquests locals amb música celestial de fons.   A la barra has demanat un tallat, has pagat en efectiu i has pregat canvi en monedes. Un petit glop de distracció i des del tamboret alt diposites la primera fitxa que et dona dret al joc. Ho fas  sense alegria, perseguin...

 ( Abans de llegir penseu que això és literatura on la realitat no sempre queda reflectida en el mirall) No patiu Mariona i Aleix. Has hagut de venir tu per recordar algunes de les prestacions que jo tenia, sobretot ser escalable i atracció vertiginosa de fira.  Ho explicarem amb una metàfora,   feia al voltant de vint-i-cinc anys que tenia cobertes amb llençols vells aquestes facultats. Has vingut tu i obrint els porticons  les has descobert. Un sobtat corrent d'aire fresc que ho ha fet voleiar tot. He fet una llambregada al pis i m'ha fet gràcia retrobar-me amb mobles, quadres i objectes que ja havia oblidat, talment com allò que un dia es va desar al fons d'un traster.   I com he dit he tornat a ser escalable per tu. Amb una tècnica, que millores dia a dia,  puges per sobre meu  fins a fer-te amb aquella joguina que per art de màgia ha aparegut sobre el meu cap. Abans de fer el darrer pas, de conquerir el cim, ens mirem amb un somriure i m...

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

A la proa em parlaves de dofins juganers (que llestos i simpàtics que són!)  (talment com tu) i de diferents tipus de balenes;  la nit i la seva explosió d’estels al mar;  ones i calma i més ones i el vaixell amunt i avall;  em deies que ocells aventurers, gorrions, esmerles, estornells, gavines i pit-rojos, al mig de l’oceà, aterraven sobre la teva espatlla  sense cap mena de por i jo,  et resseguia amb calma totes les formes del teu cos, la mirada, el nas, la barba, els llavis, les dents i la camisa blanca de grumet i, tota la pell; cara, coll, braços, i sabia, mentre  la teva veu se’m feia necessària, que la mar començava a tenir el color dels teus ulls.    Em vaig girar per instint i allà estaves, a l’amura de babord. Et vaig dir adéu des de terra, i tu, em vas retornar la salutació amb la mà.  (Agafo  aire i respiro. Torno als disset).  Ostres! Tot el meu jo es balancejà i un lleuger mareig s’apoderà de mi.   Tot...

  Ara volarem ben lluny, a 180 graus de tu i el viatge emociona, vitalitza, neguiteja i il.lusiona  però ens allunya  així que haurem de pensar com aconseguir de tant en tant estar juntets, sumant uns altres 180 cap a tu si no et mous gaire del lloc on ets. Hi hem de pensar. Som-hi! Idees: Podem tenir una finestra inventada amb boniques cortines que a l'enretirar-les ja ens poguéssim veure. I ja posats (perquè no en tindrem prou) uns vidres de fàcil obertura per a deixar participar  tots els altres sentits  gelosos de la vista. També podem rememorar la breu però intensa història que hem viscut.  Per posar un exemple seguir amb gran expectació el recorregut saltarí del gall, les ensopegades de cap de la granota i els canvis de sentit a la babalà del cotxe de corda. O quan et cantava en castellà  "chicha, chicha la salchicha"  i després adonar-me'n i fer-ho tot seguit en català  "xixa, xixa la salxixa"  i obries molt la boca i somreies com...

  Estimada Miranda, mica en mica et conec una mica més; vull que ho sàpigues. Aquest somriure que dibuixes mentre m'acosto a tu té més d'un significat. Deixant de banda els altres vull centrar-me en el més interessat. Em somrius i amb les bellugadisses manetes de cranc treballes l'aproximació d'alguna part de mi cap a les teves genives. Mentre ho fas t'inventes una cançó convincent i fàcil d'aprendre que acompanyes amb aquells ulls arrodonits tendrament atractius 🎹🎵🎶 Vine,  que vull saber a què em saps vine cap a mi. 🎼Acosta't,  que vull tastar com ets acosta't cap aquí. 🎼Deixa'm vora els meus llavis deixa'm el teu dit. I després amb fruïció el succiones i el repel.les una estona fins que et canses i retornes a la teva saborosa mà. T'ho vinc a comentar per si et penses que jo també em mamo el dit. La Alberca 17/10/24