Salta al contingut principal

Entrades

Miranda interior

 A vegades la Miranda marxa a un exoplaneta mentre nosaltres interactuem amb ella. Fa un click i desapareix de La Terra quan li volem entaforar un darrer tros de pollastre, una cullerada d’arròs o una pastanaga bullida.   Marxa del tot, no ens deixa cap mostra del seu pas pel nostre planeta blau, tan sols el seu cos esbalaït i la mirada que traspassa qualsevol sòlid que es posi davant.   La cridem, sacsegem les mans davant del seu rostre però no hi ha la més mínima comunicació aquí. Imaginem que allà sí i que és recíproc. O sigui podem pensar que en el seu exoplaneta també entra en trànsit i és en aquest moment quan la tenim aquí i es menja les cireres o les olives amb fruïció; juga, mama, passeja i puja esglaons.   Com això del temps és tan relatiu i complicat en els trasllats intergalàctics pot passar que, quan deixa d’estar amb nosaltres un instant,  passi un any i mig allà dalt.   Jo espero que estigui ben cuidada, que estimi i se l...

La comoditat d'una cadira de platja

 Tenia molta platja on poder estirar el seu cos morenet però curiosament aquí estava de nou.   M’agradava molt aquesta noia d’estil brasiler que havia conegut al càmping. Estranyament semblava que jo també li feia el pes perquè era la tercera vegada que la seva tovallola amb la bandera d’ ordem e progresso i les xancles a conjunt apareixia a tocar de la meva nova i fabulosa cadira plegable . Avui tant ella com jo havíem baixat a la platja sols. La meva colla havia decidit fer una visita cultural a Tarragona, sense mi, perquè clarament tenia altres interessos. A ells els vaig dir que no havia passat bona nit i m’haureu de disculpar. En el seu cas, ho desconec, però m’ho puc inventar.   Era dilluns i tocava bugada. La nit anterior les quatre noies s’havien organitzat. Les altres tres amigues s’ encarregarien de portar i posar la roba a les rentadores del càmping i esperar a tenir-la neta i ella, la meva futura conquesta d’estiu, l’estendria a la corda que havi...

Breus reflexions

 PROCRASTINADOR Va veure el full en blanc (Uyuni-Bolívia) després d’haver escrit per l’altra cara tota mena de propòsits i projectes de millora. Havia buidat el pap i ara no hi havia més que el no-res sense horitzó fins al penya-segat (Dover-Regne Unit) del límit del full. Aquesta altra banda desèrtica se suposava que estava destinada a anotar les accions realitzades per tal de posar en pràctica totes les idees que havia escrit a la cara oposada. ________ PESAT Va tocar el dos però molt poc a poc, d’un en un i semblava que no acabava de marxar. ________ IMPOTÈNCIA No acabava de sortir-se’n i és que per posar un exemple clarificador, en ple estiu havia posat el ventilador en mode hivern i per molt que giressin les pales de fusta, l’aire en moviment no li arribava.  ________ RECORDS Ella, amb il.lusions renovades, va treure els llençols que cobrien els mobles per evitar-los la pols i es va confondre; creia que també els protegia del pas del temps.  ________ PÈRDUA Va somi...

La foscor més absoluta

 Els quillos del carrer necessitaran de forma urgent unes fèrules de descàrrega per poder passar la nit i alleugerir un sobrevingut bruxisme. Ara mateix, emprenyats xuten pedres al parc i es preparen per a una 3a guerra mundial contra els russos, xinesos,  musulmans o tots tres junts. Aquesta vegada els independentistes s'han lliurat. És la injúria més gran que els podrien haver fet, a llurs putos mòbils no els arriba internet i algú haurà de pagar aquest atreviment. Sembla que s'estiguin organitzant al parc però també em fa la impressió que tan sols reneguen emmurriats pel sever i injust càstig. Han de parlar entre ells i no en saben gaire, llavors criden i colpegen arbres.  A les terrasses dels bars foscos, els cunyats, amb una pròtesi de mitjana a la mà estan bavejant teories conspiranoides de tota mena. També han fet un curs per correspondència sobre electricitat i entre glop i glop van empalmant cables que solucionarien el problema en un no res. Als cunyaos s'hi han ...

QUI TÉ UN PROBLEMA?

  Ara m'hi ha donat per pensar. Potser la innocent pregunta que et vaig fer sobre si t'interessaven els jocs d'atzar no va ser prudent per part meva. No tenia cap malícia, només pretenia ampliar el nostre camp de conversa i coneixença.    N'estic convençut que el silenci inicial i el canvi estratègic de tema avalen la meva creença. El fet de no rebre cap resposta per part teva m'ha portat a entendre que tens un problema real amb la ludopatia.   Des d'aquell dia no he deixat d'imaginar-te en màquines escurabutxaques de múltiples bars després d'un mal examen, d'una classe travada o d'una resposta desafortunada d'alguna companya. Qualsevol frustració t'ha obert les portes d'aquests locals amb música celestial de fons.   A la barra has demanat un tallat, has pagat en efectiu i has pregat canvi en monedes. Un petit glop de distracció i des del tamboret alt diposites la primera fitxa que et dona dret al joc. Ho fas  sense alegria, perseguin...

Parc d'atraccions

 ( Abans de llegir penseu que això és literatura on la realitat no sempre queda reflectida en el mirall) No patiu Mariona i Aleix. Has hagut de venir tu per recordar algunes de les prestacions que jo tenia, sobretot ser escalable i atracció vertiginosa de fira.  Ho explicarem amb una metàfora,   feia al voltant de vint-i-cinc anys que tenia cobertes amb llençols vells aquestes facultats. Has vingut tu i obrint els porticons  les has descobert. Un sobtat corrent d'aire fresc que ho ha fet voleiar tot. He fet una llambregada al pis i m'ha fet gràcia retrobar-me amb mobles, quadres i objectes que ja havia oblidat, talment com allò que un dia es va desar al fons d'un traster.   I com he dit he tornat a ser escalable per tu. Amb una tècnica, que millores dia a dia,  puges per sobre meu  fins a fer-te amb aquella joguina que per art de màgia ha aparegut sobre el meu cap. Abans de fer el darrer pas, de conquerir el cim, ens mirem amb un somriure i m...

30 de febrer

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...