Salta al contingut principal

Entrades

LA DÈRIA

  Era un hotel per hores. Anava molt calenta; es notava les calces humides però només entrar en aquella habitació va detectar un pèl a tocar dels peus del llit i amb l’índex va fer un circuit entre la pols de la tauleta. Ràpidament va obrir la porta per veure si podia encalçar el grum i abans que es tanqués  l'ascensor va obrir forçant el mecanisme de tancament automàtic i l'home mig espantat va dir,  -Què li passa?  - Seria tan amable de portar- me una escombra i un recollidor i ja posats tindria algun drap per treure la pols? - L'home, que havia vist tota mena de fetitxismes, li va dir que faria el possible. Tot sigui per una bona propina deuria pensar.  L’amant l'esperava assegut a la punta del llit amb cara de circumstàncies barrejada amb conformisme. Ja la coneixia i no era el primer cop que passava.  Un cop va arribar el senyor uniformat amb els estris de neteja i rebre un euro per l'eficàcia, s'hi va posar a treure la pols del capçal del llit i les ...

ANÀLISI D'UN VÍDEO

 El vídeo comença in media res . La petita persona es troba al bosc i va amb un cistell de vímet, d’aquells que es porten per collir bolets. Podem pensar que amb els seus pares ha vingut a caçar-los , verb que va  posar de moda un programa de televisió. També pot passar que la protagonista, que està a punt de fer 13 mesos, no estigui interessada en la micologia i cerqui altres tresors molt valorats per ella, com poden ser pinyes, flors o alguna pedra.  Té una forma molt peculiar de transportar el cistell que suposem que ha ideat ella o els seus avantpassats i ho té ben interioritzat. Per tal que la nansa li quedi al bell mig de la sofraja, que ara he vist que també se li pot dir buit popliti , aixeca el braç i col.loca la mà a l’orella, dibuixant un perfecte triangle. Sembla molt espabilada ja que amb aquesta acció ha situat la nansa en el lloc que ha volgut i alhora ha inventat un mètode de transport molt efectiu ja que el pes queda més repartit.  Segueix l’esc...

Miranda interior

 A vegades la Miranda marxa a un exoplaneta mentre nosaltres interactuem amb ella. Fa un click i desapareix de La Terra quan li volem entaforar un darrer tros de pollastre, una cullerada d’arròs o una pastanaga bullida.   Marxa del tot, no ens deixa cap mostra del seu pas pel nostre planeta blau, tan sols el seu cos esbalaït i la mirada que traspassa qualsevol sòlid que es posi davant.   La cridem, sacsegem les mans davant del seu rostre però no hi ha la més mínima comunicació aquí. Imaginem que allà sí i que és recíproc. O sigui podem pensar que en el seu exoplaneta també entra en trànsit i és en aquest moment quan la tenim aquí i es menja les cireres o les olives amb fruïció; juga, mama, passeja i puja esglaons.   Com això del temps és tan relatiu i complicat en els trasllats intergalàctics pot passar que, quan deixa d’estar amb nosaltres un instant,  passi un any i mig allà dalt.   Jo espero que estigui ben cuidada, que estimi i se l...

La comoditat d'una cadira de platja

 Tenia molta platja on poder estirar el seu cos morenet però curiosament aquí estava de nou.   M’agradava molt aquesta noia d’estil brasiler que havia conegut al càmping. Estranyament semblava que jo també li feia el pes perquè era la tercera vegada que la seva tovallola amb la bandera d’ ordem e progresso i les xancles a conjunt apareixia a tocar de la meva nova i fabulosa cadira plegable . Avui tant ella com jo havíem baixat a la platja sols. La meva colla havia decidit fer una visita cultural a Tarragona, sense mi, perquè clarament tenia altres interessos. A ells els vaig dir que no havia passat bona nit i m’haureu de disculpar. En el seu cas, ho desconec, però m’ho puc inventar.   Era dilluns i tocava bugada. La nit anterior les quatre noies s’havien organitzat. Les altres tres amigues s’ encarregarien de portar i posar la roba a les rentadores del càmping i esperar a tenir-la neta i ella, la meva futura conquesta d’estiu, l’estendria a la corda que havi...

Breus reflexions

 PROCRASTINADOR Va veure el full en blanc (Uyuni-Bolívia) després d’haver escrit per l’altra cara tota mena de propòsits i projectes de millora. Havia buidat el pap i ara no hi havia més que el no-res sense horitzó fins al penya-segat (Dover-Regne Unit) del límit del full. Aquesta altra banda desèrtica se suposava que estava destinada a anotar les accions realitzades per tal de posar en pràctica totes les idees que havia escrit a la cara oposada. ________ PESAT Va tocar el dos però molt poc a poc, d’un en un i semblava que no acabava de marxar. ________ IMPOTÈNCIA No acabava de sortir-se’n i és que per posar un exemple clarificador, en ple estiu havia posat el ventilador en mode hivern i per molt que giressin les pales de fusta, l’aire en moviment no li arribava.  ________ RECORDS Ella, amb il.lusions renovades, va treure els llençols que cobrien els mobles per evitar-los la pols i es va confondre; creia que també els protegia del pas del temps.  ________ PÈRDUA Va somi...

La foscor més absoluta

 Els quillos del carrer necessitaran de forma urgent unes fèrules de descàrrega per poder passar la nit i alleugerir un sobrevingut bruxisme. Ara mateix, emprenyats xuten pedres al parc i es preparen per a una 3a guerra mundial contra els russos, xinesos,  musulmans o tots tres junts. Aquesta vegada els independentistes s'han lliurat. És la injúria més gran que els podrien haver fet, a llurs putos mòbils no els arriba internet i algú haurà de pagar aquest atreviment. Sembla que s'estiguin organitzant al parc però també em fa la impressió que tan sols reneguen emmurriats pel sever i injust càstig. Han de parlar entre ells i no en saben gaire, llavors criden i colpegen arbres.  A les terrasses dels bars foscos, els cunyats, amb una pròtesi de mitjana a la mà estan bavejant teories conspiranoides de tota mena. També han fet un curs per correspondència sobre electricitat i entre glop i glop van empalmant cables que solucionarien el problema en un no res. Als cunyaos s'hi han ...

QUI TÉ UN PROBLEMA?

  Ara m'hi ha donat per pensar. Potser la innocent pregunta que et vaig fer sobre si t'interessaven els jocs d'atzar no va ser prudent per part meva. No tenia cap malícia, només pretenia ampliar el nostre camp de conversa i coneixença.    N'estic convençut que el silenci inicial i el canvi estratègic de tema avalen la meva creença. El fet de no rebre cap resposta per part teva m'ha portat a entendre que tens un problema real amb la ludopatia.   Des d'aquell dia no he deixat d'imaginar-te en màquines escurabutxaques de múltiples bars després d'un mal examen, d'una classe travada o d'una resposta desafortunada d'alguna companya. Qualsevol frustració t'ha obert les portes d'aquests locals amb música celestial de fons.   A la barra has demanat un tallat, has pagat en efectiu i has pregat canvi en monedes. Un petit glop de distracció i des del tamboret alt diposites la primera fitxa que et dona dret al joc. Ho fas  sense alegria, perseguin...