cosesquenoespodentocar

   Quan m'encenc puc posar-me en contacte amb moltes companyes meves, tant si estan en una casa o encara en alguna prestatgeria. Parlem de moltes coses, de la decoració de les habitacions, de si ens encenen sovint o no, a qui acompanyem, si ploren gaire o si riuen molt. Tot de coses nostres que ens agrada comentar i són converses que venen molt de gust perquè t'adones que formes part d'un col.lectiu que cal dir-ho ben fort, fem una gran funció dins les cases. Les famílies que ens han escollit confien en nosaltres i gairebé es pot dir que som del tot necessaris per trobar la calma, el relaxament, un somriure i, sobretot evitar la foscor que a vegades pot provocar molta por. Així som i així actuem. N'estem orgullosos de la nostra necessària funció.     He vingut a la seva consulta perquè dilluns passat les companyes i jo havíem quedat per presentar-nos ja que ens vam adonar que encara no ho havíem fet. Algú amb bon criteri va proposar fer una roda dient el nom que...

  Havia treballat tant de temps en els serveis secrets que no podia evitar expressar qualsevol notícia, idea o sentiment utilitzant els codis que havien elaborat en els laboratoris especialitzats en aquests menesters. Quan començava a entendre-la el variava ja que com les contrasenyes, que et diré jo, de l' xtec , o la meva salut per posar dos exemples, expiraven als sis mesos i n'havies de crear una de nova. En aquests departaments ultra secrets canviaven codis cada dos per tres i a mi em tornaven boig ja que no podia entendre el que la meva amiga ex-espia em volia transmetre. Jo assentia i no deia res perquè entenc que era un trastorn característic de l'ofici, una seqüela podríem dir; talment com la malaltia que tenien els miners després de molt de temps de treballar sota terra. Metafòricament els dos oficis podrien anar de les mans. No sé si m'entens.  Ara ho he mirat a internet, la silicosi . Això mateix. Bé, no em vull desviar del tema. Quan em diu de quedar a fer ...

 A la bossa havia decidit portar sempre un raspall de roba. S'havia deixat assessorar per la noia de la botiga de betes i fils i li va comprar un d'aquells que són com de vellut i fent moviments a contrapèl s'enduen qualsevol rastre de pèls, molles, fils o el que hagués anat a parar allà. El duia sempre per aquest motiu, eliminar qualsevol rastre del seu contacte amb ell, millor dit de la pilositat de les gates d'ell.   El seu marit era al.lèrgic a un munt de coses,  entre elles la proximitat dels felins i, des que  havia començat la relació extramatrimonial amb el Lluís, el Ricard tan sols obrir la porta del carrer i entrar a casa ja li venia picor al nas i començava a esternudar. Quan el sentia fer-ho, com sempre cinc cops seguits, una mica de gràcia sí que li feia però de seguida li entraven totes les pors. Es mirava i remirava el jersei que duia posat i no es veia cap resta dels mininos però el contacte hi era, la reacció del marit era l’evidència.  E...

  Havia rebut el seu washapp mentre sopava amb les amigues. Va veure el seu nom i es va alegrar però no volia obrir-lo en aquell moment. El volia reservar per a ella sola, com unes postres dolces.    Van continuar xerrant, menjant i, sobretot bevent. Calia celebrar que per fi ja estaven posades totes les notes del segon trimestre. Havia estat especialment dur però ja hi eren. Feina feta. Les tres havien coincidit en la necessitat d'un soparet de premi. Havien decretat no parlar de feina però era impossible. Això sí, es van reservar  per aquesta nit les escenes més hilarants del trimestre i la crítica ferotge i compartida cap a l' inútil del coordinador pedagògic i a la d'història a qui li havien posat el malnom de la Nopuc.  No saben qui l'hi va posar però si sabien perquè li havien escollit.  Sempre que te la trobaves pel passadís a la sortida de qualsevol classe et saludava dient  No puc amb ells No puc més amb aquests galifardeus No puc amb la Darli...

  ( Bescanviable en personatges i tipus de molèsties) A ell li encantava la pluja. De fet només sentir el primer repicar de les gotes contra la teulada ja li venien unes ferotges ganes de cantar. I ho feia, malament, però ho feia. No tenia cap prioritat, podia taral·lejar flamenc com el salt de plens de la Patum.   Era cansat, repetitiu i sense gràcia pensava ella quan en sentir ploure ja iniciava el procés d'emmurriar-se. Tot li semblava malament i en silenci maleïa l'alegria del seu company. Ell era humit i ella de secà. Li venien basques que intentava dissimular quan sota el gran paraigües negre la seva parella iniciava algunes passes simulant Gene Kelly. Ella es deia, mentre estrenyia fort els punys " suplico que no passi; si s'agafa al fanal del carrer i fa la famosa giravolta de la pel•lícula no podré suportar-ho i perbocaré davant seu”. Se' l mirava amb una barreja de pena i vergonya. Moll com un pollastre sense cap no feia cap mena de gràcia. En realitat s...

  Era un hotel per hores. Anava molt calenta; es notava les calces humides però només entrar en aquella habitació va detectar un pèl a tocar dels peus del llit i amb l’índex va fer un circuit entre la pols de la tauleta. Ràpidament va obrir la porta per veure si podia encalçar el grum i abans que es tanqués  l'ascensor va obrir forçant el mecanisme de tancament automàtic i l'home mig espantat va dir,  -Què li passa?  - Seria tan amable de portar- me una escombra i un recollidor i ja posats tindria algun drap per treure la pols? - L'home, que havia vist tota mena de fetitxismes, li va dir que faria el possible. Tot sigui per una bona propina deuria pensar.  L’amant l'esperava assegut a la punta del llit amb cara de circumstàncies barrejada amb conformisme. Ja la coneixia i no era el primer cop que passava.  Un cop va arribar el senyor uniformat amb els estris de neteja i rebre un euro per l'eficàcia, s'hi va posar a treure la pols del capçal del llit i les ...

 El vídeo comença in media res . La petita persona es troba al bosc i va amb un cistell de vímet, d’aquells que es porten per collir bolets. Podem pensar que amb els seus pares ha vingut a caçar-los , verb que va  posar de moda un programa de televisió. També pot passar que la protagonista, que està a punt de fer 13 mesos, no estigui interessada en la micologia i cerqui altres tresors molt valorats per ella, com poden ser pinyes, flors o alguna pedra.  Té una forma molt peculiar de transportar el cistell que suposem que ha ideat ella o els seus avantpassats i ho té ben interioritzat. Per tal que la nansa li quedi al bell mig de la sofraja, que ara he vist que també se li pot dir buit popliti , aixeca el braç i col.loca la mà a l’orella, dibuixant un perfecte triangle. Sembla molt espabilada ja que amb aquesta acció ha situat la nansa en el lloc que ha volgut i alhora ha inventat un mètode de transport molt efectiu ja que el pes queda més repartit.  Segueix l’esc...