cosesquenoespodentocar

 De tant en tant va bé fer net i començar de nou amb la sensació lleugera  1. d'anar amb una bossa sense pes,  2. de treure't la motxilla plena de feina per fer,  3. de deixar enrere un tipus pesat que et persegueix.   Per posar tres exemples però sabent que la llista pot ser molt llarga amb el ròssec de tantes  1. coses per fer,  2. d'evitar,  3. de tallar, 4. de negar...   Fer net encara que costi  1.  per retornar cada dos per tres per desprendre't de tot el que s'ha fet malbé. 2. insistint en fregar la taca que sembla no marxar.  3.  trencar TOTS els papers...  D'això es tracta fer net.  L'esforç et deixarà esgotada asseguda a la butaca, 1. que no et falla  2. que t'escolta 3. que t'acull com un gosset  des d'on tindràs una visió privilegiada del pis net i l'olor, ara sí, de la combinació dels productes de neteja que has emprat et durà l'oblit d'allò que va ser. El Poblenou 31/1/26

 L'havien estovat de valent defensant una escola; a tots dos. Ell encara en dies de pluja té el record de la clavícula. A ella l'havien masegat l'esquena i en algun malson s'hi havia trobat de nou davant la mirada d'odi de qui l'encastava contra la paret.  Però no hi podia fer més. Devorava les sèries espanyoles on els herois eren actors i actrius que interpretaven el paper de comissari i agents de la benemèrita.  Quan ella li proposava de seguir la sèrie ell deia que de cap manera i li recriminava que fos tan desmemoriada i que no sentís cap animadversió cap al cos policial, altrament dits, piolins? Que no veia que intentaven blanquejar els cossos policials, que no s'adonava que això sí que era adoctrinament? Llavors ella premia el botó de pausa del comandament i seriosament li responia: - I tu? I tu què que t'he vist més d'un cop animar a en Dexter?  - Ets una cria. Si animo a en Dexter és perquè ell, tot i que és un assassí en sèrie, acaba amb ge...

 La primera vegada va ser a la Cavalcada dels meus sis anys. Ho recordo perfectament perquè em vaig quedar molt sorprès. Jo creia que aquestes coses tan sols les feien els humans i no tot un rei mag amb la seva barba, la seva corona i el seu poder.   El cas és que amb un gran enrenou tota la comitiva es va aturar, la gent va fer anar els walki-talkis, els de davant miraven enrere i els de darrere cap endavant. Tothom es preguntava què caram passava. Quin era el motiu pel qual Melcior baixava, ajudat per dos nois, de la carrossa reial? Doncs que el pobre home tenia una urgència. No es podia aguantar més i quan la cavalcada arribava a Via Laietana-Plaça Ramon Berenguer el Gran, davant del bar Esquí, sa majestat va dir prou. Va fer pujar fins on era a un patge, li va acostar l’orella a la boca i li va explicar el què. L’home va baixar disparat cap a un patge més patge que ell i aquest, mà als bombatxos i comunicador en ON.  Carles, Carles, em sents?  Carles tenim u...

 S'acosten els patges seguint l'estel del cel Caminen alegres davant dels reis . Ja són vora  ca la Miranda carregats de presents que porten de lluny, de l'Orient.  Sssssss ja se'ls sent. El Poblenou, 1 /1/26

   Quan m'encenc puc posar-me en contacte amb moltes companyes meves, tant si estan en una casa o encara en alguna prestatgeria. Parlem de moltes coses, de la decoració de les habitacions, de si ens encenen sovint o no, a qui acompanyem, si ploren gaire o si riuen molt. Tot de coses nostres que ens agrada comentar i són converses que venen molt de gust perquè t'adones que formes part d'un col.lectiu que cal dir-ho ben fort, fem una gran funció dins les cases. Les famílies que ens han escollit confien en nosaltres i gairebé es pot dir que som del tot necessaris per trobar la calma, el relaxament, un somriure i, sobretot evitar la foscor que a vegades pot provocar molta por. Així som i així actuem. N'estem orgullosos de la nostra necessària funció.     He vingut a la seva consulta perquè dilluns passat les companyes i jo havíem quedat per presentar-nos ja que ens vam adonar que encara no ho havíem fet. Algú amb bon criteri va proposar fer una roda dient el nom que...

  Havia treballat tant de temps en els serveis secrets que no podia evitar expressar qualsevol notícia, idea o sentiment utilitzant els codis que havien elaborat en els laboratoris especialitzats en aquests menesters. Quan començava a entendre-la el variava ja que com les contrasenyes, que et diré jo, de l' xtec , o la meva salut per posar dos exemples, expiraven als sis mesos i n'havies de crear una de nova. En aquests departaments ultra secrets canviaven codis cada dos per tres i a mi em tornaven boig ja que no podia entendre el que la meva amiga ex-espia em volia transmetre. Jo assentia i no deia res perquè entenc que era un trastorn característic de l'ofici, una seqüela podríem dir; talment com la malaltia que tenien els miners després de molt de temps de treballar sota terra. Metafòricament els dos oficis podrien anar de les mans. No sé si m'entens.  Ara ho he mirat a internet, la silicosi . Això mateix. Bé, no em vull desviar del tema. Quan em diu de quedar a fer ...

 A la bossa havia decidit portar sempre un raspall de roba. S'havia deixat assessorar per la noia de la botiga de betes i fils i li va comprar un d'aquells que són com de vellut i fent moviments a contrapèl s'enduen qualsevol rastre de pèls, molles, fils o el que hagués anat a parar allà. El duia sempre per aquest motiu, eliminar qualsevol rastre del seu contacte amb ell, millor dit de la pilositat de les gates d'ell.   El seu marit era al.lèrgic a un munt de coses,  entre elles la proximitat dels felins i, des que  havia començat la relació extramatrimonial amb el Lluís, el Ricard tan sols obrir la porta del carrer i entrar a casa ja li venia picor al nas i començava a esternudar. Quan el sentia fer-ho, com sempre cinc cops seguits, una mica de gràcia sí que li feia però de seguida li entraven totes les pors. Es mirava i remirava el jersei que duia posat i no es veia cap resta dels mininos però el contacte hi era, la reacció del marit era l’evidència.  E...